Els Il.lustrats

El Moviment Il.lustrat a Catalunya

-----En el camp de l’Ensenyament Elemental a Catalunya,és de destacar el Bisbe de Barcelona mossèn Josep Climent nomenat bisbe l’any 1766-.Aquest Bisbe de Barcelona va sol.licitar l’Any 1770 ales Congregacions Religioses de la Capital de Catalunya,diversos Locals per a la creació de 10 Escoles Elementals;ell mateix va publicar una Gramàtica castellana-catalana per a facilitar l’escolarització en la Llengua Oficial el castellà,tot fomentant l’ús de la llengua catalana com a Pastor diocesà-.L’any 1775 abandonà el Bisbat de Barcelona-.
-----Un altre Bisbe és el mossèn Francesc Armayà,rehabilitat en temps de Carles III,de l’acusació de Jansenista-.Era amic del Bisbe Josep Climent,qui el va consagrar Bisbe de Lugo l’any 1768,a la Diòcesi de Lugo va promoure diverses escoles elementals i va fundar a Lugo capital l’any 1784 la Societat Econòmica d’Amics del País i l’any 1785 va ser nomenat Arquebisbe de Tarragona,seguint la mateixa línia de Lugo i així va fundar a Tarragona l’any 1787 la Societat Econòmica Tarragonina,sent-ne el primer President-.Al costat de l’Arquebisbe Armanyà,va col.laborar el Canonge i membre actiu de la Societat Econòmica d’Amics de Tarragona mossèn Fèlix Amat de Palou,alumne que havia estat dels bisbes barcelonins monsenyor Ascensi Sales i monsenyot Josep Climent i Secretari d’aquest darrer de l’any 1774.A Barcelona,a més va ser Rector del Seminari i primer bibliotecari de la Biblioteca Episcopal fundada pel bisbe Josep Climent-.
Remarca...!
Felix Amat de Palou i Fèlix Torres Amat,deixeble de la Universitat de Cervera,i a favor de la futura Renaixença,sembla que natural de Vic; són dos bisbes diferents:Amat de Palou,bisbe titular de Palmyra i Torres Amat que va ser Bisbe d’Astorga,que segons el Pare Batllori empenyen el corrent centrista,filojansenista o parajansenista moderat-.Tots dos van ser membres de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona al costat del monsenyor Josep Climent-.
-----Doncs els Bisbes d’Atorga catalans són: Fèlix Torres i Amat (final del segle XVIII),Dr Grau de Reus,Josep Castelltort i Soubeire d'Igualada i l'Antoni Briva i Mirabent de Sitges
-----L’obra de Francesc Armanyà,un Regalista moderat!
-----L’enfrontament amb l’Església pel control de l’ensenyament a partir de l’any 1767,el Govern central,tot seguint els avantguardistes europeus,les noves concepcions npo s’adscriuen ni al laïcisme ni al neutralisme en matèria religiosa i així en iniciar-se el segle XIX n’hi ha intents de reformes de l’escola pública a cadascun dels graus de l’ensenyament públic,sense arribar a ésser brillant pel que fa a la iniciativa oficial-.
-----A l’Estat espanyol,hom començava a abandonar el pensament escolàstic per tal d’anar-se incorporant a la cultura moderna europea i a Catalunya és alliçonador,perquè malgrat no disposar d’una tradició cultural amb prou entitat i perdudes les llibertats nacionals,Catalunya faria un determinant paper en la renovació escolar,que hom intentava per a tot l’Estat espanyol,conforme a les noves condicions socioeconòmiques que jugaven a favor de Catalunya,des que Carles III,l’any 1778 autoritzava el Comerç d’Índies, a més de l’intercanvi comercial Castella-Flandes,aprofitat pels catalans-.
-----Els canvis al si de l’estructura socioeconòmica incidien en el món escolar,que encetava noves vies per tal de satisfer les noves necessitats de Catalunya,com va ser la remodelació educativa per adequar-la al món modern de la nova classe mercantil ,frenada per un sistema d’ensenyament arcaic amb fondes arrels medievals-.Hom denunciava situacions anòmales i fins i tot apuntava solucions per tal de mirar de resoldre les falles del Sistema d’ensenyament públic i l’organitzaciçó cultural i acadèmica-.
-----Secularitzar l’ensenyament públic eren les solucions de les minories progressistes de finals del segle XVIII,com a preludi d’una política secularitzada per engegar la mobilitat social,però menyspreant la desconnexió entre el problema escolar i l’estructura socioeconòmica-.Era un moralisme pedagògic,essencialment paternalista i per tant força excloent-.
Aquells nobles burlaven la censura del Sant Ofici per tal de poder entrar en contacte amb la cultura europea:Voltaire,Rousseau,Diderot,D’Alembert,etc,passaven la frontera,camuflats com a llibres religiosos-.I,així,les diverses temptatives d’unificació de l’estructura escolar prendrien un caràcter burocràtic força marcat,però l’ensenyament públic continuaria anacrònic com sempre-.
-----Ara bé la crisi social del primer terç del segle XIX bastida damunt reminiscències feudals,frenaria la reforma liberal,refermada per la Constitució de Cadis (1812)-.Si cal remarcar les mesures uniformitzadores en la vida escolar de Catalunya-.La incorporació de Catalunya a les lleis de Castella i la centralització imposada pels Borbons,que afectarà sensiblement l’estructura educativa,la legislació escolar i la llengua d’escolarització,van incidir directament en les institucions escolars de Catalunya,gairebé tot el segle XIX-.
-----L’obra escolar es va desenvolupar a Catalunya tant des de les Acadèmies literàries i científiques de Barcelona com els establiments d’ensenyament superior i molt especialment l’obra cultural i escolar de la Junta de Comerç,l’ensenyament elemental,els Borbons van iniciar-lo,però en un segon pla,introduint el primer grau a les zones urbanes a partir del regnat de Carles III-.
-----S’organitzava l’Escola Pública per una més gran intervenció de l’Estat espanyol en el món educatiu amb una lenta substitució de la ifluència de l’Església,tot afectant l’estructura educativa,concretant-se en el següent: a) Una racionalització de la cultura i l’educació,però sense una veritable secularització de l’ensenyament públic,la creació d’Associacions educatives per impartir coneixements i controlar l’atorgament del títol de Mestre de Minyons que facultés per a l’exercici de la professió,cosa que va facilitar la centralització educativa,perquè els documents d’idoneïtat professional depenien de l’Administració central,el millorament del nivell acadèmic dels estudis elementals,ja que fins ara l’ensenyament elemental s’havia circunsrit a la formació moral,l’aprentatge de la lectura.l’escriptura i la doctrina cristiana,la unificació lingüística,adquirint caràcter legal amb el Pla i Reglament d’Escoles de 25 d’agost de 1825-.

-----Es creen les Societats Econòmiques del País,la precursora deles quals va ser la Societat Bascongada,que patrocinava centres d’ensenyament,les escoles elementals i Arts i Oficis,tutelades pel Govern central,portaven el seu ideari pedagògic precursor,explicitat ben aviat en les Bases per a la Formació d’un Pla d’Instrucció Pública l’any 1909-.
-----A Barcelona,el bisbe Josep Climent,l’any 1766 sol.licitava dels Ordes Religiosos la creació de deu escoles elementals,que seran els primers centres d’ensenyament gratuït-.El mateix bisbe publica la Gramàtica castellano-catalana per tal de facilitar l’escolarització en llengua castellana,oficial i obligatòria l’any 1768,tot fomentant com a contrapartida l’ús de la llengua catalana,però només com a llengua eclasiàstica-.També Francesc Armanyà (estàtua a la porta de la Biblioteca Víctor Balaguer),acusat de jansenista,,amoc del bisbe de Barcelona,però rehabilitat per Carles III,i consagrat bisbe de Lugo l’any 1768,va seguir les petjades del seu col.lega barceloní,tot i creant a Lugo diverses escoles elementals i,alhora fundant la Societat Econòmica d’Amics del País-.Ben aviat és nomenat Arquebisbe de Tarragona,on seguiria en la mateixa línia iniciada a Lugo,tot i fundant l’any 1787 la Societat Econòmica Tarragonina,de la que seria el primerpresident,col.laborant-hi al renovament pedagògico-tarragoní,però col.laborant amb ell.molt activament,el canonge Félix Amat de Palou,antic alumne dels bisbes de Barcelona Ascensi Sales i Josep Climent-.Ara bé,segons Alexandre Galí les escoles elementals creades pel canonge,implantades a Tarragona eren l’exponent d’un clima pedagògic imprecís i escàpol-.

Finals del segle XVIIIè

Junta de Comerç
i Societat Econòmica d’Amics del País (1775)

A Catalunya la Junta de Comerç (JC) defensava els interessos de la burgesia catalana en formació al segle XVIII,després de la mort de Felip Vè,que permetia més llibertat a alguns sectors socials a costa de renunciar a la llengua catalana com a vehicle escolar i cultural-.N’hi havia objectius comuns entre la burgesia comercial,la industrial i la noblesa dirigent de la Monarquia,però serioses divergències entre l’estament nobiliari i la nova burgesia amb el handicap de l’aprenentatge de la llengua castellana pràcticament desconeguda pel poble català.

-----No n’hi havia en les diverses mutacions que s’estaven produint durant el segle XVIII cap canvi tant en el món cultural com l’educatiu-.Tanmateix,a destacar el fracàs total de les Societats Econòmiques d’Amics del País a Catalunya;aquestes Societats Econòmiques es dirigien més que res al món rural de la pagesia,mentre que les Juntes de Comerç obeïen a estratègies urbanoindustrials-.
-----Aquestes dues concepcions catalanes creaven polítiques educatives i escolars totalment diferents que incidiran sobre l’Educació catalana en general i la formació tècnica en particular-.La situació a Catalunya al segle XVIIIè contrastava profundament amb el projecte Campomanes,el Fiscal de Castella,que partia de la base zero,corresponent a la monarquia espanyola-.Les diferències venien condicionades per les contradiccions existents entre una burgesia comercial i industrial i un nou estament o grup que en nom de la Il.lustració,afermava el poder establert amb aparença de modernitat-.
-----El projecte educatiu,la política educativa escolar i l’economia formaven un tot,impulsat des del poder polític-.El projecte educatiu,clar i sitgetà,anava des de l’Escola Pública de Primeres Lletres fins a l'educació de la classe dirigent,tot plegat,,concebut des de compartiments estancs. Per exemple la política educativa de la Junta de Comerç venia determinada per una economia ja existent,projectada as més dinàmiques del territori català-.
-----Ara bé,en la realitat,com a la Societat Econòmica d’Amics del País no existia un pla elaborat,pel cal baix fins a la cloenda del segle XVIII,sinó que es tractava d’un procés evolutiu,dins del qual tant els particulars com el grup jugaven un paper fonamental-.La trajectòria de la Junta de Comerç catalana,responia al dinamisme d’un grup social amb iniciatives amb base burgesa de la societat catalana,singularment la barcelonina-.
-----Al contrari,la ideologia de la Il.lustració,concretada en la Societast Econòmica d’Amics del País,la de la burgesia de Catalunya,no presentava un projecte racionalista,malgrat la seva existència al llarg de la segona meitat del segle XVIII d’un seguit de propostes per a la modernització catalana-.El pedagog universal català l’Alexandre Galí manifestava al respecte “Encara que hi ha artistes que havien viatjat,metges,químics i matemàtics que haguessin estat en correspondència amb els corifeus de l’Enciclopèdia...no hi havia a Catalunya una tradició de filosofisme semblant a la que es va produir al nucli d’Azcoitia i que es va escolar després al Seminari de Bergara”,cosa que no vol dir que els catalans desconeguessin en Diderot i J.J Rouseau-.
-----Aquestes reflexions corresponen al marc de l’Educació i de la política educativa de finals del segle XVIIIè,bo i tenint-les presents perquè incidiran,clar i sitgetà, en el desenvolupament posterior de la trajectòria de l’escola pùblica a Sitges vista des d’una perspetiva local-.El seu coneixement,ens ha d’ajudar a conèixer i a comprendre el món educatiu sitgetà del segle XIX,ben poc estudiat pels prohoms savis-.La Il.lustració no proposava un canvi revolucionari,però esdevenia un primer pas vers uns nous horitzons escolars que,a l’hora de la veritat,ers manifestarien de diferent forma a Sitges i a Catalunya,especialment a partir de la segona meitat del segle XVIIIè-.L’historiador en Josep Fontana diu de la Il.lustració “No és que de la Il.lustració neixi el liberalisme: de la Il.lustració se’n pot sortir cap al liberalisme o cap a la reacció”!

Premis Barrachina

"Premis Barrachina" a l'Escola Inclusiva

Endavant amb els Premis Barrachina
-.VilaSitges és un poble amb bona memòria històrica-.Vila ambiciosa de saber tant dels seus prohoms com de les antigues activitats ciutadanes-.Des d’una memòria enaltidora que diu defensar tot allò que és sitgetà s’ha creat un sitgetanisme a aquesta inciativa pedagògica i cultural-.I caram,quina carregada !-.Curiosament la novetat ha coincidit amb la celebració de la diada dels Premis Nit de Sitges,nit entranyable per obligació,reconvertida també en nit de dos nous premis y,alhora,insigne nit de la sitgetaneïtat i glòria per als patricis sitgetans-.
-----Però sobre la diada de la "Nit de Premis Sitges",dia que per activa o per passiva tots ens hi veiem “obligats una mica” a celebrar...,ni piu tant per a l’escola pública com per als mestres de l’ensenyament públic ni concertat-.En aquestes nits,d’emocionada memòria per als guanyadors i guanyadores,una Escola Pública, comandada pel Mestre de mestres, l’Esteve Barrachina i Benages (1906-1939) -sitgetaneïtzat per la historiografia oficial sitgetana en una operació d’estimació històrica exultant, que tot just ara comença a quedar al descobert- arribava al Sitges escolar-.I rere seu,l’Escola Nova,el progressisme,l’estudi de l’entorn sitgetà i el nou enaltiment de la geografia local-.El curs 1906-1907 va començar el millor acte acadèmic-escolar fet en tota la història de la nostra Vila-.I aquest és l’any 2006 el Primer Aniversari de l’Arribada de D.Esteban Barrachina,l’any de la presència física de la Família Barrachina-.I el celebrem com toca,perquè no sabem fer-lo d’una altra manera-.
-----Honorant l’Escola Pública,eixida d’un atac cultural escolar sitgetà,i traient la cultura sitgetana de sempre al carrer amb els edificis escolars,llogats, de l’ensenyament públic al davant-.Mentre el combat escolar sitgetà va ser contra els locals antihigiènics i antipedagògics,sempre denunciats,i la mesquinesa municipal per un edifici escolar,l’aventura de Sitges va ser un constant esperar on els nois i noies no tenien possibilitats de defensar-se,on la desigualtat de condicions escolars semblava la guerra que no acaba:els infants pels carrers resistint com podien i els municipals jugant a fer comissions des del Consistori-.I això no té res d’èpic i sí d’abandonament i menyspreu cultural i escolar-.
-----Quan,coincidint amb el Primer Aniversari de l’Arribada del mestre Esteve Barrachina a Sitges com a mestre públic,el tot Sitges organitzarà ! un seguit d’actes commemoratius amb una vocació clarament cultural-escolar,ningú es pot imaginar que s’estigui pensant a festejar una escola i un mestre,sense memòria històrica-.Ben al contrari,per començar es recupera la memòria històrica que un règim dictatorial ha amagat deliberadament,menystenint l’epopeia de l’Escola Nova,desqualificant-la per antipedagògica o bàrbara-.Com si el senyor Barrachina,carlista de cor i boina vermella, del segle XX fos germaneta de la caritat-.Curiós que els escolars de l’actual generació ja saben molt d’informàtica,mitificada als ulls dels escolars,però ben poquet del mestre públic més destacat del segle XX a Sitges-.La del senyor Barrachina és una apassionant història que donaria per fer alguna pel.lícula.en record del mític fundador del Tradicionalisme-. gaudiríem,tant o més,de les gestes d’un mestre públic que combatia sota la bandera de Sitges per una escola pública i per un ensenyament públic primari,recolzat pel seu amic,el mecenes en Rafael Llopart i Ferret-.
-----Jo hi sé veure èpica en aquesta memòria històrica del mestre senyor Barrachina-.Però sobretot,i és el que més m’interessa,hi veig un forat per reescriure la història dels Premis Escolars en ocasió de la Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges i donar a conèixer,com cal, un passat escolar sitgetà ben sucós i massa desconegut:els “Premis Municipals” als infants de l’escola pública,recolzats pel mecenes en Rafael Llopart.els independents “Premis Llopart” i els “Premis Via” d’en Guillem Via i Via per tal d’incentivar els alumnes de l’ensenyament públic sitgetà-.Aquest és un dels motius que públicament em va conduir a demanar per als Premis Nit de Sitges la proposta de redescobrir el passat escolar en la Festa Major-.Tots els pobles,totes les escoles públiques i concertades de la nostra vila necessiten la seva èpica per reivindicar-se com a cultura escolar:els “Premis Barrachina”-.Sense autoestima,sense autoconcepte l’escola pública i concertada sitgetana no té futur-.Sitges necessita també -com els millors temps del senyor Barrachina els seus referents i descobrir que hi va haver uns premis escolars que s’atorgaven en ocasió de la Fresta Major-.
-----Així que no m’estaré de reivindicar els premis escolars,als quals cal tornar a situar en la història de la Festa Major de Sant Bartomeu amb tota la importància que es mereixen-.Perquè aquells tres classes de premis escolars formant part de la nostra història de l’escola pública protagonitzant un dels episodis més interessants de l’ensenyament públic sitgetà.que lluitava per superar la foscor de la impossible consecució d’un edifici públic estatal durant anys i panys.

-----I ,a Sitges s’ha de tirar enndavant amb els “Premis Barrachina” sense complexos-.Es van guanyar un lloc a la història de la Vila amb la pedagogia i didàctica del mestre D.Esteban Barrachina i no pot ser que per la seva condició d’escolars segueixen tristament i perpètua oblidats-.La Festa Major de Sant Bartomeu no serà mai una festa normal mentre els nostres escolars no la visquin el dia 25 d’agost amb la normalitat dels premis escolars o “Premis Barrachina”,com el faria qualsevol poble educador dels seus fills-.
-----Potser,per allò que tot evoluciona,a hores d’ara que la Festa Major petita de Santa Tecla és més infantil que mai i la diada festivalera dels menuts, que una Comissió del Consell Municipal d’Ensenyament,formada per representants de totes les escoles sitgetanes,hi organitzi els “Premis Barrachina” per tal d’enaltir tant l’educació com la instrucció-.Si en edificis escolars d’emprenta,la nostra Vila encara no s’hi ha lluït,n’espero que els “Premis Barrachina”,memòria històrica d’un passat sitgetà en tornin a redescobrir-s’hi-.

-----I,ara més que mai,que el Moviment Inclusor fa desaparèixer la paraula "Especial"a les escoles públiques i als IES,en què les aules són acollidores "per igual" dels alumnes sense discriminacions,sota la consigna d'inclusió i no pas d'integració,per una Escola Inclusiva,els "Premis Barrachina" són força pedagògics per tal de motivar,estimular,és a dir,premiar els alumnes més avantatjats de la població infantil en edat escolar en el Moviment Inclusor-.

Papers de Sitges

Papers de Sitges

Hom parla, encara, de Papers de Sitges !

Informacions i documents no només n'hi ha entre els Papers de Salamanca,sinó també als arxius del Govern Basc sobre la presència de la Colònia Basca a l'edifici "Rosalia de Castro" (Monestir-col.legi de les MM Mercedàries) (1937) i als arxius del "Centro de Atención al Niño Español" de La Habana (Illa de Cuba) (1938),creat durant la Guerra Civil Espanyola,sobre el centre "Pueblo de Cuba",ubicat a la Residència Helvètica a la Vila de Sitges,dirigit per la mestra internacionalista cubana la Rosa Pastora Leclére ,l'any 1937-.
-----L'any 2006,però,els "Papers de Sitges" encara són la nostra Memòria Històrica-.De cop i volta ens n'hi assabentem del descobriment d'un "arxiu secret" a Barcelona C/ Provença,231,domicili particular dels besnets Riera Conill de l'Arquitecte i President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadafalch-.(Informació de l'historiador i investigador l'Ignasi Aragay al diari AVUI) "Documents entaforats en un amagatall a les golfes d'aquest edifici barceloní,propietat hores d'ara dels seus besnets Riera Conill,reverenciats per les diferents generacions com un llergat històric,pràcticament intacte i clausurat"
-----Al diari AVUI,aquest destacat historiador i investigador català,ens hi enumera dels fons,fins i tot els escaires i els llapis de l'Arquitecte Josep Puig i Cadafalch,és a dir,d'un llegat com el millor descobriment a l'hora de la Memòria Històrica a Catalunya,una excel.lent joia en brut (sic),que en permetria reconstruir a més de la seva biografia política com a President de la Mancomunitat de Catalunya,també la seva trajectòria com a arquitecte i historiador de l'Art!-.
-----Qui fa recerca a la Vila de Sitges i estudiant la trajectòria de l'escola (1775-2002),de nou i per segon cop a l'Eco de Sitges,li cal fer un recurs als "Papers de Sitges",que en aquest cas del descobriment del molt admirat l'Ignasi Aragai,una meva i nova obsessió és l'Escola de l'Art de la Forja-.Escola inaugurada al C/ d'en Bosch, cantonada del C/ Bernat de Fonollar, l'any 1918,que no va exercir-ne mai,sota l'impuls i fins i tot la presència a la Vila,com a Arquitecte,d'en Josep Puig i Cadafalch,amb una mena de Claustre de Professors,un membre del qual en Pere Jou i Francisco,era el mestre de Dibuix i Art-.Però com va passar amb l'Estatut de Catalunya (1918-19),tot se n'aniria en orris-.Déu n'hi do amb l'escola a Sitges!-.El municipi,agraït al seu mecenes,li homenatjava amb un establiment escolar, l'Escola d'Art de la Forja Santiago Rusiñol,que dissortadament en restarà al tinter per sempre,com ara l'edifici modernista amb tots els ets i els uts del Grup Escolar d'en Gaietà Buhigas i Monrabà,els plànols,el plec de condicions i la memòria arquitectònica del qual "dormen el somni dels justos" a l'Arxiu Històric de Sitges-.
-----Clar i sitgetà,que no en dubto pas (ja m'agradaria tenir-ne notícies) que tant els plànols,el plec de condicions i la memòria de l'Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol hi són al C/Provença de Barcelona,per la minuciosa tasca de l'Arquitecte i President de la Mancomunitat de Catalunya ,entre algunes de les 152 capses-.I,potser n'hi haurà també correspondència sobre l'inventor de la Mancomunitat l'Enric Prat de la Riba,qui va passar durant algun temps a la nostra Vila per tal de curar-se de la seva salut,bo i aprofitant-hi l'incomparable clima-.L'Ignasi Aragai confirma de la presència d'una pel.lícula del seu enterrament-.
-----Aquest bell pensament dels sitgetans, també el va tenir la Mancomunitat de Catalunya l’any 1918,a través d’una fundació de la cultura especialitzada,com ara l’Extensió de l’Ensenyament Tècnic (EET),la funció de la qual era fer arribar a la Instrucció Tècnica en diversos rams als qui en volien adquirir coneixements,si no podien assistir a les escoles públiques diurnes o nocturnes,tant per dificultats econòmiques,d’edat o de lloc o de temps-.L’ E.E.T. seria el llaç d’unió entre els estudiosos de l’Art i les escoles especials,en el nostre cas sitgetà,era l’Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol !
-----Sent alcalde-president,l’actual Fill Predilecte de Sitges,en Bonaventura Julià i Massó,hi prenia cos el projecte de creació d’una Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,amb l’objectiu d’homenatjar a la Vila de Sitges el seu Cau Ferrat,únic a Europa,en ocasió de les Noces de Plata (1903-1918)-.Una proposta sitgetana d’en Miquel Utrillo i Morlius,que en portarà el polític,també sitgetà,en Josep-Antoni Mir i Miró,regidor municipal a l’Ajuntament de Barcelona,i,presentarà a la Comissió de Cultura barcelonina-.El senyor Mir i Miró hi feia present la solemne celebració dels 25 anys del Cau Ferrat a la Vila de Sitges,així com de la presència d’un Palau Maricel,en el que s’hi guarden Obres d’Art de excel.lent valor-.
-----Tanmateix va fer una minuciosa descripció dels dos Casals de l’Art sitgetans, el Cau Ferrat i el Palau Maricel i alhora un fervorós elogi tant d’en Santiago Rusiñol com del propietari del Palau Maricel,l’americà mister Deering-.I,amb sinceritat creu que la Comissió Municipal de Cultura podria celebrar-hi les necessàries entrevistes amb aquells patricis sitgetans per tal d’arribar a una bona entesa i s'hi creés l’Escola de l'Art de la Forja,ressò d'un homenatge tant al Caau Ferrat com a en Santiago Rusiñol-.
-----En el debat,el regidor Sr Giralt,un membre de la Comissió Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona,hi defensa la iniciativa i la celebra “amb fervor rusinyolià”,bo i afegint-ne que hi anirà a l’Ordre del Dia en la propera reunió de la Comissió de Cultura;un altre regidor,el Sr Vinaixa ,també,s’hi adhereix amb esperit valencià al projecte sitgetà-.Els altres regidors Sr Duran i el Sr Ventosa,també,s’hi adhereixen,tot celebrant la enginyosa idea del company Sr Josep-Antoni Mir i Miró,tot i informant-ne que els Regionalistes votarien amb viva satisfacció l’adhesió l’homenatge a en Santiago Rusiñol ,en motiu de les Noces d’Argent del Cau Ferrat i de la presència del Palau Maricel,dipositari d’obres artístiques-.
-----No cal dir-ne que en Bonaventura Julià i Massó,s’hi manifestaria davant la Corporació Municipal “sobre el deure i acte de justícia del municipi de complir i fer complir amb el mecenes Santiago Rusiñol",bo i col.laborant-hi amb la proposta que la Mancomunitat de Catalunya hi serà amb la Comissió de Cultura de Barcelona,que representa l’expandiments dels bells oficis a la ciutat de Barcelona i ara amb Sitges-. I,per acabar-ho d’adobar,el mateix President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadafalch,es va adreçar,ben aviat a en Bonaventura Julià en aquests termes: “Dimarts dia 18 Gener 1921,a dos quarts de sis de la tarda us espero al meu despatx del Palau de la Generalitat,on tindrà lloc la reunió preliminar per a la constitució del Patronat de l’Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol, iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i que el Consell Permanent de la Mancomunitat en la seva reunió del dia 10/Desembre/1920 va acordar crear a la Vila de Sitges al C/ d’en Bosch"-.
-----I,un cop celebrats els 25 anys del Cau Ferrat,l’any 1920,la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en torna a recordar el memorial homenatge a en Santiago Rusiñol,com un acte patriòtic i catalanista,tot i fent per unanimitat l’acord d’un nou recolzament al projecte ja aprovat per l’Ajuntament de la Ciutat de Barcelona de portar a efecte la creació a Sitges de l’Escola de l’Art de Forja Santiago Rusiñol,a més d’una Biblioteca popular de 2n grau,que concedeix la Mancomunitat de Catalunya,al C/ d’en Bosch de Sitges-.El Secretari General del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya,secció del Departament d’Ensenyament Tècnic i Professional,informa l’Alcalde en Bonaventura Julià: “En la reunió celebrada en iniciar-se l’any 1921 al Consell de Pedagogia amb l’objectiu de constituir el Patronat de l’Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,que el Consell Permanent de la Mancomunitat el 10/Desembre/1920, a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona ,que va acordar crear a la Vila de Sitges,un dels acords presos va ser el del seu nomenament com a President Honorari del Patronat,creat a la Vila de Sitges"
-----L’any 1921,reunida la Corporació Municipal,la Presidència dóna compte de la “Creació ja definitiva(sic)de l’ Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,de la que com a Alcalde Sitges,hi sóc el President Honorari i l’Alcalde de Barcelona, conforme l’informe del President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadalfalch-.Són presidents efectius en Santiago Rusiñol i Mister Deering-.En Josep Puig i Cadafalch és present a Sitges,acompanyat del Director de l’Escola Industrial,en Rafael Campalans-.En Josep Antoni Mir i Miró els convida al Pabelló de Mar junt a l’Alcalde i en Miquel Utrillo i Morlius-.A la tarda,reunits a la Sala de Sessions,aproven l’Estatut pel qual s’hi regirà la Institució,ampliant el Patronat amb un representant dels Obrers,en Joan Duran i Ferrer,més un Delegat de Forjadors de Barcelona-.Director de l’Escola, en Miquel Utrillo i Morlius-.Professors interins:de Dibuix,en Pere Jou i Francisco, de Pràctiques,en Ramon Sardà-.Data d’inauguració oficial de l’Escola de Forja Santiago Rusiñol,el dia 1 d’Octubre de 1921-.
-----En Jordi Baijet i Vidal,sense complexos de mena, constament diu: “La Vila de Sitges disposarà d’un Centre d’Interpretació del Modernisme com a llavor dels “Caus Ferrats del segle XXI”-.I per què no l'Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol a l'edifici de disseny a la Plana del Vinyet?-.Sitges encara té un deute amb el seu mecenes...!

-----------------------------------------------------Froilan Franco