Any Rusiñol a la Vila de Sitges

Santiago Rusiñol i Prats,un testimoni escolar (1880)

La precarietat de la vida dels mestres públics ha estat posada en relleu pel testimoni del nostre en Santiago Rusiñol,que ens parla de les seves misèries materials i culturals,dels sentiments de pietat i menyspreu que despertaven els seus mestres(sic)i d’altres aspectes de la crònica negra del Magisteri en el seu llibre “Quaderns d’Estudi” (1916),a la secció “Quan jo anava a estudi”-.Aquests retalls de la vida d’en Rusiñol a l’escola pública,s’han de situar ben bé a la darreria del segle XIX-.En el món escolar,l’autoritat era la base del procés educatiu,la mateixa denominació d’escola-caserna,era que el docent feia el paper de representant de la societat dels adults-.El concepte de mestre públic,era com el centre del procés escolar tant des del prisma intern de l’escola com de la seva projecció externa-.
-----La doctrina del pecat original i la refutació de l’Emili d’en Rouseau era una mena de monstre per a l’ideari conservador,que serviran per a la perpetuació de l’estatus de privilegi de les classes rectores respecte a la convicció que les diferències de classes socials són d’origen diví,tot resultant curiosos i significatius els arguments d’en Cànovas del Castillo-.L’autoritarisme era tal a l’escola tradicional que atorgava un valor trascendental a l’ordre,el silenci entre els gairebé 80 alumnes per aula,clar...que el xivarri devia ésser més freqüent que no pas l’ordre i el silenci,hi testimonia en Rusiñol,que ens comenta per a la posteritat (els llibres de Pedagogia el citen) dels seus mestres,el senyor Quim i el senyor Guni,conductors de la seva escolarització a Masnou el seu poble-.
-----Del senyor Quim...en comentava Santiago Rusiñol :”De tres quarts d’edat,havia perdut quasi tots els cabells(els negres sobretot) i el millor de la dentadura,les poques peces que li quedaven se li sortien de les genives,i,negres,i ensenyant les arrels de cap a cap s’aguantaven gronxant-se per la mandra de caure o per la força de l’arrelat costum-.Recordo el seu vestit d’una manera confusa i és que el seu vestit era dins del que em sospito una d’aquestes prendes que s’escurcen de vergonya i que al pobre senyor Quim li posaven les botes al descobert apedeçades amb repunt,però això sí,sempre enllustrades,sempre amb les mitges soles acabades de posar”-.
-----”Així era ell en quant al físic-.Tocant a la part moral el senyor Quim estava per l’antic sistema d’ensenyança,era home de palmeta i de rigor...Pam,pam,pam-.Tot seguit,Il.lumineu,Senyor el nostre enteniment i voluntat perquè les coses que hem apreses (que havíem d’aprendre,en tot cas) ens serveixen per al nostre profit espiritual-.I,ara,anem a veure qui sap la lliçó-.Gran i únic silenci sagramental,cap ni un responia-.N’hi havia prou que ens preguntessin perquè aquella boca callés-.Allà la xerrameca havia de ser espontània i no pas moderada amb preguntes de coses que cap de nosaltres tenia el gust de saber” “No recordo mai que el senyor Quim hagués quedat satisfet-.De la trentena d’agenollats,penitents,mai però mai,va sortir una veu que digués: aquí sóc jo,senyor Quim-.Pregunti sense temor que li diré la veritat”-.El senyor Quim havia d’enterar-nos de coses que no sabia del cert i fer-nos l’explicació en castellà que era el que el molestava més”-.“Aquell Fleury,que n’hi havia donat de mals de cap-.A voltes el bo de’una disgressió sobre els faraons o el pas de l’aigua pel Mar Roig,entrava la dona del senyor Quim a preguntar-li,a cau d’orellas,si volia cigrons a l’olla o fideus fins,i del Mar Roig saltava a l’escudella i nosaltres aprofitàvem aquell paro de discursos per vessar tinta,tirar-nos boles mastegades i donar-nos uns quants i ajuda que feien tremolar els bancs”-.
-----Tanmateix,ens informa de l’altre mestre,del senyor Guni “era un mestre més,és a dir, un altre desgraciat-.D’ell afirmava,per exemple: “Li perdono les interminables passejades per dins de l’escola arrenglerat en fila cantant tot el que és cantable:la taula de multiplicar,les definicions de les quatre Regles aritmètiques,les oracions del catecisme i d’altres composicions amb lletra i música”-.En Rusiñol,artista i escriptor,un català universal,obre la Vila de Sitges internacionalment i com a emblema de tolerància i cultura a Catalunya-.Haig de confirmar-ne,però,com a mestre públic de Sitges al CEIP Esteve Barrachina,i com a estudiós de la trajectòria de l'escola pública a la Vila (1775-2002) "que el nostre mecenes vers la població infantil en edat escolar" per un edifici escolar propi,que hi acollís les escoles en règim graduat,no res-.
Que a Sitges,-la pàtria xica i estimada d’en Santiago Rusiñol-,n'hi havia una forta voluntat i un desig pregon de canviar els espais escolars per antihigiènics i antipedagògis,ens hi el demostra el personatge més entranyable per als sitgetans,en Miquel Utrillo i Morlius l’any 1918,atès que en aquest any es publicava el Decret de Graduació de l’Escola o el règim graduat-.El Sitges d'en Rusiñol, encara no tenia ni tan sols un edifici escolar propi, ni municipal o estatal-.Els nostres infants no eren ben atesos a l’ensenyament públic; fins i tot els obrers sentien vergonya d’enviar els seus fills als locals antigiènics i antipedagògics,sempre denunciats per la Inspecció Tècnica Provincial de Barcelona-.

-----En Miquel Utrillo i Morlius,il.lustríssim patrici sitgetà,coneixedor del greu problema escolar de la manca d'edifici propi,justa la fusta manifesta el següent: “M’encanta la Festa Major de Sitges i el seu ramell de focs artificials,peró el canviaria tot per un edifici escolar en règim graduat per als nostres infants del carrer”-.Aquell primer seriós intent de graduació d’escoles del 19 de setembre de 1918,que dictaminava que tots els establiments docents d’ensenyament primari dels pobles de més de 2000 habitants,s’havien de convertir en escoles graduades,com sempre va passar i encara passa a Sitges,la realitat va estar molt per sota de la llei,malauradament-.Aquells pobres mestres,senyor Quim i senyor Guni del nostre enaltit,florejat i idolatrat senyor Rusiñol,desbordats pel centenar de galifardeus als quals calia ensenyar alguna cosa (i la majoria no eren fàcils de conduir,per tal com estaven pujats en el bon costum d’una pallissa paterna per dia) per arribar a aquell fi amb un ordre relatiu,van establir un sanitós terror,mitjançant l’aplicació dels càstigs corporats abundantment distribuïts...Ai las !

Diada del Mestre

Celebrem la Diada del Mestre el 27 Novembre
Froilan Franco

-----Més que mai,el 27 Novembre 2006,la Diada del Mestre ha de ser molt celebrada arreu de Catalunya,atès que l’emblemàtica Plaça de Sant Jaume de Barcelona,no fa gaires dies,va ser un plebiscit vers els docents-.La Memòria Històrica,més que mai de moda a Catalunya,m’exigeix un homenatge al Magisteri republicà de la primera i segona República,que va ser un col.lectiu renovador (sic),però que els regimens dictatorials s’imposaran com a resultat de terribles conflictes,en què va haver-hi vencedors i vençuts,bo i actuant de manera contundent contra el Magisteri,formador de ciutadans del futur-.
-----Possiblement,pels meus coneixements,els mestres com a col.lectiu,és el que més va patir,directament,l’acció repressora dels nous governants com va passar a Sitges,que no citaré noms de mestres tant per respecte a les seves famlies com per no obrir ferides innecessàries.Clar i sitgetà,el Magisteri republicà,singularment a Sitges i a Catalunya,serà en general un col.lectiu amb una clara dimensió social de la seva feina i vol transformar la societat mitjançant el treball ben fet a l’escola pública-.
-----Amb l’arribada dels regimens dictatorials,el col.lectiu de mestres es transforma en un col.lectiu censurat i autoreprimit,obedient i dócil,acrític i esporuguit-.D’un col.lectiu que a Catalunya estava influït pels ensenyaments de la Institución Libre de Enseñanza (ILE),que inculcava en els mestres la importància d’un ensenyament científic,el respecte a l’alumne,la tolerància i la pluralitat ideològica mitjançant uns ensenyaments actius i per a tothom,es passa olímpicament a un col.lectiu sense vida,dócil competidor del nou model escolar fonamentat en el nacionalcatolicisme-.
-----El del Magisteri republicà,era un col.lectiu plural ideològicament i pedagògica i que es transformarà en un altre col.lectiu silenciat i silenciós,obedient i resignat-.La pluralitat política es manifestava en la pertinença als diferents partits polítics,sobretot els que podríen anomenar republicans i catalanistes com es definien alguns mestres i en sindicats de tendència anarquista de dreta com el Carlí o d’esquerra com la FETE-.
-----Pel que fa a l’aspecte pedagògic,en la Diada del Mestre i Sant Josep Calassanç,el ventall d’opcions era molt ample-.N’hi havia mestres freinetistes treballant activament en poblacions rurals catalanes,estimulats pels inspectors de zona-.Els Ateneus Obrers escampats per Catalunya obrien escoles per a la formació dels seus fills/es,dirigides,molt sovint, per un mestre d’idees racionalistes,com va passar a Vilanova i la Geltrú,sota la protecció d’en Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna-.
-----Els principis pedagògics de l’Escola Nova eren força coneguts així com aplicats-.Les aportacions metodològiques de la Dr Montessori,Decroly,Frinet,etc eren molt conegudes i a les Escoles d’Estiu amb la Mancomunitat i amb la Segona República s’havien fet pràctiques d’Escola Nova per estimular els assistents a canviar l’ensenyament tradicional-.Publicacions com Quaderns d’Estudi i Butlletí dels Mestres,a més de les dels diferents col.lectius professionals i sindicals,ajudaven a la formació dels ensenyants-.Podem fer una distinció en l’època republicana: l’obra del Magisteri republicà,en la República en pau i en la República en guerra,quan a Catalunya el Juliol 1936,es crearà el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada),un intent d’una escola pública per a tothom que no quallarà a causa de la situació anòmala que vivia Catalunya;aixi com l’acció que molts mestres van fer al Front a través de les Milícies de Cultura-.Només es tractava de recordar alguns aspectes que es permetin d’entendre la gravetat de la depuració-.

Any del Mestre de mestres (2006)

L’Esteve Barrachina i Benages
Mestre d’Ensenyament Primari, Regidor Municipal d’Educació i

Fundador de l’Agrupació Tradicionalista a la Vila de Sitges

“Educar non Scholae, sed vitae”
Va néixer l’any 1853 a Rubiols de Mora (Terol)i va morir l’any 1939 a Sitges-.Sent el primer enterrament catòlic a la Vila,després del 1936-.El seu taüt era envoltat per la bandera espanyola i la senyera del Requeté i damunt una boina vermella del Requeté,propietat d’en Marià Camps,forner al C/ Major,totalment foradada de metralla,ja que sent soldat del Terç de Requetés del Pilar,en l’ofensiva de l’Aragó,amb altres companys va prendre un polvorí,i,poc després hi queia un obús;en Marià Camps es va salvar,però tot el seu cos va ser un cribell de forats-.Sobre aquesta boina vermella,un Oficial de l’Exèrcit d’en Yagüe va posar les insignies de Tinent,conforme Decret de 1938:tots els excombatents de la tercera guerra carlina,de la de Cuba i Filipines,van ésser anomenats Tinents Honoraris de l’Exèrcit-.El vehicle funerari va ésser escoltat per quatre soldats amb armes,el canó del fusell cap avall vers el Cementiri-.
------SVolem celebrar-ne amb dignitat i devoció el Primer Centenari –1906 / 2006- de la seva arribada a Sitges com a Mestre-director de l’Escola Pública de nois-..L’any 1906,va ser un any emblemàtic per la coincidència d’uns fets culturals,polítics i socials a Catalunya,viscuts pel mestre públic l’Esteve Barrachina i Benages-.En arribar a Sitges s’hi troba al bell mig d’un moviment unitari entre els grups polítics catalans,que va desembocar en l’anomenada Solidaritat Catalana,integrada per la Lliga Regionalista,els republicans nacionalistes i federals,la Unió Catalanista i els Carlins:el grup ideològic del senyor Barrachina-.També,l’any 1906,dins l’Espanya gran,ja s’afirmava que Catalunya era una nació, tant se val el signe polític que la governi,per damunt d’ideologies o creences-.I,mireu per on,cent anys després,l’any 2006,Catalunya és de nou proclamada nació dins l’Espanya gran-.I,així, l’Esteve Barrachina,que el va viure,encara és un punt de referència cívic i escolar per als que no han jubilat la memòria històrica-.
------La temàtica educativa,sortosament,més que mai és força d’actualitat a Sitges-.Si l’any 2005 vam celebrar el Centenari del naixement de la mestra reüsenca Maria Montserrat Massó i Massip i la inauguració del CEIP Maria Ossó,també l’any 2006 n’és un any escolar,bo i celebrant l’Any Barrachina així com els quatre nous centres escolars a la vista: la 4ª escola pública,el 2n IES,l’Escola les Botigues,la 2ª Llar d’Infants als Plans d’Aiguadolç i,singularment,tot s’ha de dir,la gran il.lusió i l’embranzida educativa de la nostra Regidora Municipal d’Educació i Cultura, l’Àngels Parés i Corretgé,una professional de l’Educació, addicta al modern Moviment Inclusor Educatiu o Escola inclusiva com a innovació educativa progressista als establiments escolars de Sitges-.
------Val a dir,i,en torno a repetir,si encara no hem jubilat la Memòria històrica,que les institucions sitgetanes, l’any 1906,commemoraven una data clau per a la cultura catalana,com ara la Institució de les Lletres Catalanes i el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana,l’organitzador del qual era el mossèn Antoni Alcover-.S’iniciava,llavors, la normalització de la llengua catalana,i,mireu de quina manera,també l’any 1906: un pioner de la nova pedagogia catalana , en Joan Bardina,un pedagog protegit per l’Enric Prat de la Riba i conegut per l’Esteve Barrachina a Batea (Alt Camp),va organitzar els primers anys del segle XX una Campanya des de les pàgines de La Veu de Catalunya (Periòdic de la Lliga Regionalista),destinada a remoure les conciències vers el baix nivell cultural existent,bo i pregonant que l’única solució per a les futures generacions catalanes residia en l’Educació i l’Educació-.I,precisament,l’any 1906,en Joan Bardina ,conscient de la necessària formació dels mestres públics i privats va crear una Escola Normal de Magisteri,conforme als principis i metodologia de l’Escola Nova Europea que només va durar quatre anys per dificultats econòmiques-.

------El Mestre de mestres ,l’Esteve Barrachina i Benages ,que no vivia d’esquena a la Revolució Educativa,que es descabellava arreu d’Europa, com a bon pedagog, molt ben integrat a la Catalunya acollidora,introduïa a Sitges la metodologia de l’Escola Nova Europea,o la total diferència dels plantejaments educatius aleshores vigents-.Aquesta Escola Nova Europea,un regal didàctic del Sr Barrachina a Sitges, contempla els infants com una etapa pròpia de la vida amb un significat propi,que col.locava els nois,en lloc dels mestres com a protagonistes del procés educatiu-.El mestre Esteve Barrachina basava l’aprenentatge en l’activitat de l’alumne,com ara els treballs manuals,la gimnàstica,l’esport i el joc,les visites i sortides didàctiques,la música,la supressió de premis i càstigs,la disciplina basada en la responsabilitat i confraternitat humana.De la seva saviesa i forma d’ensenyar,en resten múltiples escrits al setmanari “La Fita”,la Geografia Local de Sitges i la “Invenció de la Mare de Dèu del Vinyet”,en la redacció dels quals va ser un avançat en el recull de dades sobre Sitges-.

------Any 1908,a la Sala de Juntes de l’Ajuntament de Sitges,en el discurs d’entrega dels Premis Municipals Escolars el 25 d’agost , davant La Junta Local d’Instrucció Pública i famílies dels alumnes més avantatjats,citava el pedagog en Joan Palau Vera, el fundador del Col.legi Mont d’Or,per confirmar-hi que,també, a la seva Escola Pública de Nois,formava homes d’iniciativa,d’inventiva,de salut,de força,en una paraula de sitgetans que trionfin en la vida,bo i seguint una metodologia europea,basada en l’educació viril, estimulant de la llibertat,d’hàbits sòlids de moral i sincers sentiments religiosos a través de la Història Sagrada i el Catecisme,en definitiva que hi formava els homes que Sitges necessitava,és a dir,uns homes d’acció-.
------Els cursos portats a terme com a treballador de l’Ensenyament Primari a l’Escola Pública de Nois com a l’Escola Nocturna d’Adults a la Casa d’en Rafael Llopart,66,llogada per l’Ajuntament,s’hi manifestava en una línia pedagògica d’Educació humanista com a element essencial per un canvi social progressista-.No li agradava l’educació popular,aquella que generava els Ateneus,entitats que no seguien cap ideologia,i que no desenvolupaven una tasca pedagògica concreta-.I,per descomptat,evita la metodologia de l’Escola Moderna,creada i divulgada per la “Confederació anticlerical de la Lliga de Lliurepensadors”,ja instal.lada a Vilanova i la Geltrú per obra del pedagog català universal,en Francesc Ferrer i Guàrdia.L’Escola Moderna,ben bé oposada a l’Escola Nova Europea,era l’expressió dels ideals de l’anarquisme esquerrà,bo i prenent,també,com a important mitjà,l’Educació-.A l’Escola Moderna la metodologia era racional,contrari a la Religió a la Fe i als privilegis-.Segons en Ferrer i Guàrdia de l’Escola deu desapàreixer el prejudici religiós,perquè els prejudicis impideixen l’emancipació de l’individu,és a dir, s’ha d’inculcar als alumnes,sense distinció de classe ni sexe,la necessitat de conèixer l’origen de les injustícies socials,racionalment, per poder lluitar contra elles-.
------El Mestre Esteve Barrachina,d’ ideologia carlina,és a dir,addicte a la Tradició,la Religió i la Pàtria no accepta gens ni mica per a Sitges un programa pedagògic,el fonament del qual,fos que l’alumne pogués arribar a les coses per només la raó sense la Fe,que l’obligui a ésser racional en els seus actes,pel laïcisme i la coeducació de les classes socials-. La seva Escola Pública de Nois era unitària,amb un nombre d’alumnes molt alt,atesa només per ell i un Auxiliar,el primer any en una casa al C/ Sant Bartomeu,2 i ben aviat a la Casa d’en Rafael Llopart al C/ Jesús,66,de planta baixa i dos pisos,llogada per l’Ajuntament,on cohabitaven les dues escoles de nois i de noies més les habitacions dels mestres en les tres plantes de la Casa-.Va ser tant gran el seu prestigi acadèmic i social,sempre en augment no només a la Vila,sinó fins i tot a la comarca,singularment entre els mestres més compromesos amb l’escola pública-.

------I,així,en aquest any 1908 és elegit pels mestres de la Comarca, President de l’Associació de Mestres Nacionals del Garraf-.Una Associació amb orígens a les comarques de Girona quan l’any 1901 un grup de mestres públics intercanviaven parers i experiències escolars en reunions que aviat van ser batejades i conegudes amb el nom de “Converses Pedagògiques”-.Es van estendre arreu de Catalunya ràpidament i a Barcelona es van convertir en la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya,és a dir,una Federació que neixia de la fusió de les Associacions de les provincies de Girona,Lleida i Tarragona,on el Sr Barrachina,mestre de Batea (Alt Camp) va conéixer com un embrió d’un Sindicat Professional,que intervenia a favor dels mestres públics-.La Federació de Mestres Nacionals,va col.laborar força amb la Mancomunitat de Catalunya i amb els ajuntaments catalans en l’organització de les Escoles d’Estiu-.
------L’Any 1911 edita la Geografia Local de Sitges,on manifesta una intuició didàctica de primer ordre i excel.lent línia pedagogica-.La forta pressió de la Història de Sitges envers la Geografia Local,que va escriure amb la col.laboració dels seus alumnes i famílies,era molt palesa a l’escola obligatòria regentada pel mestre Esteve Barrachina i com que aquella pressió era encara més palesa en la seva decisió de crear una Geografia local amb les dades que tant els seus deixebles com les famílies d’arreu del terme municipal,bescanviaven,sabia com a professional de l’Educació que la Geografia escolar adquiria una funcionalitat contextualitzadora-.En sabia,perfectament,el senyor Barrachina que la geografia és un element natural,un model físic que influeix sobre la vida humana-. i,aqui,cal fer un record molt humà i geogràfic del fundador de l’Eco de Sitges,en Josep Soler i Cartró i la seva Geografia i Guia de la vila de Sitges i són terme municipal,potser llegida pel mestre Barrachina;és un vertader estudi dels “escenaris geogràfics-històrics” que pretenia transmetre a la societat sitgetana una idea de conjunt-.
------Clar i sitgetà,quan l’Esteve Barrachina bescanviava coneixements geogràfics amb els seus deixebles,tenia aquests objectius escolars:a)l’adquisició d’una cultura escolar d’establiment de correlacions entre les herències de la història,l’estat del medi ambient i l’eficàcia de les estructures així com el descobrir “allò que era local”,tot i fent-los-en capaços de comprendre que si en un barri sitgetà canvia la societat,posteriorment hi canvia tota la geografia local-. I,entesa així la geografia local pel Mestre,en retrobava el sentit ideològic que posseix,perquè la Geografia -com a saber ideològic- li serviria per força,com a educador de sitgetans,a crear una societat sitgetana molt més tolerant i molt més democràtica,ja que desenvoluparia en els infants una actitud natural i social,és a dir,l’esforç del mestre senyor Barrachina i els seus deixebles,en conèixer pam a pam el terme municipal de Sitges,va ser comportar el desenvolupament d’actituds,conforme al pensament educatiu:que “L’Educació és per la vida i per a la vida”-.

------L'any 1911 la seva Geografia Local de Sitges,un recull dels topònims del Terme Municipal de Sittges,elaborada amb les dades aportades pels seus deixebles,va ser premiada pel Consell Nacional d'Insytrucció Pública-.
I,un nou perfil del senyor Barrachina:
Regidor Municipal d’Educació i de Cultura (1916-1920)
L’Esteve Barrachina,un cop jubilat,militant com era del Grup polític sitgetà “Acció Administrativa de Sitges” s’hi dedica en cos i ànima a fer política municipal específica: educativa i escolar,a allò que sempre li va agradar:l’Educació primària,l’ensenyament públic,fer pedagogia pel canvi social-.Serà el responsable municipal tant dels centres escolars com de la programació pedagògico-didàctica municipal i no com a Delegat del govern municipal,sinó amb relativa independència-.Integrat en els Consistoris Municipals,presidits per en Simó Llauradò,en Lluís Font i Torralbas i l’actual Fill Predilecte en Bonaventura Julià i Massó,i, com a tal,seguia els ideals de les “Converses Pedagògiques” de la Federació de Mestres Nacionals.i a més,ara sí,més que mai,depenent de la Mancomunitat de Catalunya vers l’Educació Infantil i Educació Primària-.
Sobre la inexistent Educació Infantil o Escola de pàrvuls,informava la Corporació Municipal l’any 1917: “Us hi manifesto que hores d’ara estic estudiant i acumulant moltes dades per tal de portar a terme el projecte de crear a la Vila de Sitges una Llar d’Infants,una Escola de Pàrvuls de 3 a 6 anys-.N’hi ha pel carrer més de 150 criatures soles, vagant-hi-.L’Ajuntament no té de pagar cap mestre,perquè el farà l’Estat;només s’ha de pagar el lloguer d’un edifici així com el material escolar-.Una Llar d’Infants oberta de les vuit del matí a les cinc de la tarda-.Una Escola de Pàrvuls que servirà d’Escola Preparatòria, única al Penedès;així la vila de Sitges serà molt més famosa no només pels seus monuments,passeigs i tressors artístics,sinó que també ocupi els primers llocs de la cultura a Catalunya”-.
I,l’any 1918,sent Alcalde en Bonaventura Julià i Massó,un viu testimoni de la lluita de Sitges per l’Escola de l’Art de la Forja “Santiago Rusiñol” com a homenatge a les Noces de Plata del Cau Ferrat,una idea d’en Miquel Utrillo i Moorlius,el senyor Barrachina sent l’obligació i necessitat d’informar el Consistori sobre l’entorn social de la Vila,però advertint-ne que “de tot allò que s’hi digui.no facin pas cap esment,per favor,fora de l’Ajuntament”-.
--1r-La majoria de conveïns sitgetans miren l’escoles públiques com a centre de menyspreu,perquè només hi accedeixen els pobres de la Vila-.Les mateixes famílies benestants els hi consideren inferiors en categoria social-.
--2n-Les escoles públiques de la Vila semblen aparellades amb una negra ombra ben sinistra,perquè no només les famílies benestants,sinó les classes mitjanes i els obrers miren les Escoles Nacionals amb menyspreu-.A Sitges s’està creant diferents Castes,com si no fossin,tot plegat,fills de Déu-.
--3r-A Sitges,el noi benestant no hi conec el nen pobre i per tant el nen pobre odia el nen benestant,perquè el benestant es creu superior al pobre-.
--4t-Les famílies treuen els seus fills de l’escola pública abans de l’edat reglamentària,tot privant-los-en de la necessària educació per fer-los tant uns bons sitgetans i millors patriotes catalans-.
--5è-A Sitges hi ha als carrers la incultura i la falsa educació,perquè les idees contràries al civisme dominen fàcilment els nens-.
Per tot això que hi manifesto,des de fa temps n’estic recollint moltes dades i estudio aquest greu problama per tal de solucionar-lo-.Tècnics d’ensenyament m’aconsellen crear una Comissió Municipal per visitar el Rector de la Universitat de Barcelona,Senyor Carulla, amb l’objectiu de demanar-li la creació d’un Grup Escolar en règim graduat a més de la Llar Municipal d’Infants.Necessitem amb urgència,Senyor Alcalde el consell,la cooperació i el recolzament dels personatges més importants de Barcelona-.

Acabarà el seu mandat municipal educatiu en finalitzar l’any 1919,bo i insistint amb força coratge a la Comissió Permanent de l’Ajuntament: “El bé que fa a Sitges,Sr Alcalde,que anant-hi a Madrid,a més de no constar ni un sol duro a l’Ajuntament de la Vila,que s’ha de demanar al Sr Salvatella,un ministre estiuejant i turista a Sitges, que el Ministeri ha de construir el Grup Escolar de nova planta en règim graduat-.La Vila de Sitges encara no té un edifici propi per a l'Ensenyament primari-.L’Alcalde en Bonaventura Julià i Massó va contestar-li: “Sr Barrachina, no és el moment oportú de parlar ni d’Escoles ni de Grup Escolar,perquè aviat se sol.licitarà a Madrid,sigui qui sigui el Ministre d’Instrucció Pública”-.
I,a més l’Esteve Barrachina i Benages,un jove lluitador en la tercera guerra carlina,fidel a les seves idees carlines de Tradició,Religió i Pàtria,crea a la Vila l’Agrupació Tradicionalista de Sitges-.
Any 1926

Ja jubilat de Mestre i de Regidor d’Educació i Cultura,va participar en el Concurs anunciat per l’Alcalde en Pau Barrabeitg i Beltran en homenatge a la Infàcia i l’Estalvi,que solemnitzava la Inauguració Oficial de la Casa de Correus al C/ Gumà-.El tema era: “Necessitat que hi ha a la Vila de Sitges d’Escoles Municipals” o els punts de mira sobre com hauria de ser un Grup Escolar en règim graduat a Sitges-. Amb el senyor Barrachina,hi van participar l’Administrador de la revista l’Amic de les Arts,en Domènech Forment i Milà amb el títol “Fretura d’Escoles Municipals”,sent el guanyador,l’Esteve Barrachina i Benages amb el títol “Gratiam Coelis” amb un Accessit;i,la mestra pública de l'Escola de nenes,la Francesca Pons i Grau,amb el títol “Urgència d’Escoles Públiques a Sitges”,atorgant-li un especialíssim esment-.
També,en aquest any 1926 edita el Setmanari La Fita,diguem-ne el Butlletí de l’Agrupació, que durarà fins el maig 1931-.Era el mitjà mediàtic d’expressió de la ideologia política de l’Esteve Barrachina-.On,a la secció del setmanari “Cartes a l’Avi” narrava i descrivia aquells escrits geogràfics que l’any 1908 elaborava conjuntament amb els seus deixebles,el que avui es practica a les Facultats universitàries:un seminari d’alumnes i el mestre-.Precisament l’any 1911 la seva Geografia Local de Sitges va ser premiada per la Direcció General del Ministeri d’Instrucció Pública a Madrid-.El Juny de 1932 l’Agrupació Tradicionalista de Sitges va ser reestructurada amb una nova Junta Directiva sent President Honorari l’Esteve Barrachina i Benages,President efectiu en Salvador Català i Faus i dos Sots-presidents:l’Antoni Benazet i Plana i l’Isidor Cartró i Robert-.Els carlins a Sitges seguiran molt de temps,sempre fidels als seus ideals,com ara els mestres Barrachina i l’Enric Valls i Vidal,fins la mort-.

A l’Esteve Barrachina i Benages,segons l’advocat sitgetà en Robert Teixidor i Pasqual,l’hi podiem aplicar aquestes paraules,davant la seva feina ben feta en tots els aspectes:els tres tractats i molts més del meu estudi: “Honeste vivere,alterum no laedere,ius sum quique tribuens”,que traduït vol dir:”Viure honestament,donar a cada qual el que li pertany i no fer dany a ningú”,doncs així hi va procedir i hi va viure tota la vida-.
I,hores d’ara no en vull acabar sense expressar els meus sincers reconeixements i agraïments a l’Àngels Parés i Corretgé,regidora municipal d'Educació, pel seu gest d’oferir-me aquesta oportunitat d’avui com a professional de l’ensenyament,així com a en Xavier Miret i Mestre,director de l’Arxiu Històric Municipal de Sitges, a la Directora de la Biblioteca la Maria Saborit,la Núria Amigó i la Teresa Ibàñez per la seva acollida a la Biblioteca, agraïment que vull fer extensiu a la meva muller la Isabel, qui han fet possible que aquest treball escolar m’hagi agradat veritablement, com ara la recerca i estudi del millor mestre D.Esteban Barrachina Benages,un aragonés a Sitges (1906-1939)-.

Però,ara,de debò dos precs a qui correspongui:si l’Escola pública dos cops va homenatjar el Mestre de mestres com ara el CEIP Esteve Barrachina,el municipi encara no s’hi ha lluït vers un mestre excepcional en tants aspectes...,en penso que l’Esteve Barrachina i Benages, ha de ser nomenat o Fill Adoptiu de Sitges a títol pòstum o Amic Predilecte de Sitges,que l'Ajuntament va crear al Protocol de distincions honorífiques en favor de destacats personatges-.

I,també,no en dubto gens ni mica en demanar públicament la creació dels “Premis Barrachina” per als alumnes avantatjats de l’Escola Inclusiva,que n’hi ha-.Aquesta minoria d’escolars que a Sitges hi participen del Moviment Inclusor,hi rebin el 25 d'agost de cada any,en ocasió de la Festa Major,tant Diplomes,llibres,material escolar,com l'homenatge de la Vila a uns avantatjats alumnes,bo i fent memòria històrica dels Premis Municipals,Premis Llopart i Premis Via,atorgats durant anys a Sitges,tot plegat amb els premis de La Protectora-.Sitges sencer i el Gran Penedès s’hi mostrarien molt agraïts als "Premis Barrachina-Escola Inclusiva"-.

--------"Adios Sitges hermoso"

D.Esteban Barrachina Benages

" Éste es el calificativo que mejor se puede aplicar a la incomparable población,donde la madre Naturaleza se ha recreadao,dándole las mejores galas como una afectuosa madre lo hace con su predilecta hija-./ Inmensas montañas,semejantes a expertos centinelas,donde se aspira los más deliciosos aromas,haciendo de cobijo de tan apreciado tesoro,desde donde se adivina un magnífico panorama-./ Su mar tranquilo,como un lago suizo,por donde navegan i se distraen sus habitantes-./ Su diàfano y azul cielo,a manera de luna de Venécia,donde se contemplan sus bellas hijas,ángeles que pueblan este Edén...-./ Sitges,hermoso y poètico conjunto,que alejándome de este paraiso,donde habitan mis seres queridos,donde encontré un leal acogimiento entre sus cultos y civilizados habitantes,donde pasé mis horas,muy feliz-./ Ausentándome de su lugar,de gratos recuerdos para mi persona,el deber me obliga,pues no puedo más que rendirle mi entusiasta admiración y,aunque soy falto de Oratoria para describirlo de sublime manera,lo que ahora digo està dictado por mi inmenso cariño hacia la “Bella Subur”-.Adios, Sitges hermoso!
...........................Signat
...........................Froilan Franco
...........................Mestre de Català i Pedagog
...........................loma d’Or de les Lletres Sitgetanes-1995