Papers de Sitges
Papers de Sitges
Informacions i documents no només n'hi ha entre els Papers de Salamanca,sinó també als arxius del Govern Basc sobre la presència de la Colònia Basca a l'edifici "Rosalia de Castro" (Monestir-col.legi de les MM Mercedàries) (1937) i als arxius del "Centro de Atención al Niño Español" de La Habana (Illa de Cuba) (1938),creat durant la Guerra Civil Espanyola,sobre el centre "Pueblo de Cuba",ubicat a la Residència Helvètica a la Vila de Sitges,dirigit per la mestra internacionalista cubana la Rosa Pastora Leclére ,l'any 1937-.
-----L'any 2006,però,els "Papers de Sitges" encara són la nostra Memòria Històrica-.De cop i volta ens n'hi assabentem del descobriment d'un "arxiu secret" a Barcelona C/ Provença,231,domicili particular dels besnets Riera Conill de l'Arquitecte i President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadafalch-.(Informació de l'historiador i investigador l'Ignasi Aragay al diari AVUI) "Documents entaforats en un amagatall a les golfes d'aquest edifici barceloní,propietat hores d'ara dels seus besnets Riera Conill,reverenciats per les diferents generacions com un llergat històric,pràcticament intacte i clausurat"
-----Al diari AVUI,aquest destacat historiador i investigador català,ens hi enumera dels fons,fins i tot els escaires i els llapis de l'Arquitecte Josep Puig i Cadafalch,és a dir,d'un llegat com el millor descobriment a l'hora de la Memòria Històrica a Catalunya,una excel.lent joia en brut (sic),que en permetria reconstruir a més de la seva biografia política com a President de la Mancomunitat de Catalunya,també la seva trajectòria com a arquitecte i historiador de l'Art!-.
-----Qui fa recerca a la Vila de Sitges i estudiant la trajectòria de l'escola (1775-2002),de nou i per segon cop a l'Eco de Sitges,li cal fer un recurs als "Papers de Sitges",que en aquest cas del descobriment del molt admirat l'Ignasi Aragai,una meva i nova obsessió és l'Escola de l'Art de la Forja-.Escola inaugurada al C/ d'en Bosch, cantonada del C/ Bernat de Fonollar, l'any 1918,que no va exercir-ne mai,sota l'impuls i fins i tot la presència a la Vila,com a Arquitecte,d'en Josep Puig i Cadafalch,amb una mena de Claustre de Professors,un membre del qual en Pere Jou i Francisco,era el mestre de Dibuix i Art-.Però com va passar amb l'Estatut de Catalunya (1918-19),tot se n'aniria en orris-.Déu n'hi do amb l'escola a Sitges!-.El municipi,agraït al seu mecenes,li homenatjava amb un establiment escolar, l'Escola d'Art de la Forja Santiago Rusiñol,que dissortadament en restarà al tinter per sempre,com ara l'edifici modernista amb tots els ets i els uts del Grup Escolar d'en Gaietà Buhigas i Monrabà,els plànols,el plec de condicions i la memòria arquitectònica del qual "dormen el somni dels justos" a l'Arxiu Històric de Sitges-.
-----Clar i sitgetà,que no en dubto pas (ja m'agradaria tenir-ne notícies) que tant els plànols,el plec de condicions i la memòria de l'Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol hi són al C/Provença de Barcelona,per la minuciosa tasca de l'Arquitecte i President de la Mancomunitat de Catalunya ,entre algunes de les 152 capses-.I,potser n'hi haurà també correspondència sobre l'inventor de la Mancomunitat l'Enric Prat de la Riba,qui va passar durant algun temps a la nostra Vila per tal de curar-se de la seva salut,bo i aprofitant-hi l'incomparable clima-.L'Ignasi Aragai confirma de la presència d'una pel.lícula del seu enterrament-.
-----Aquest bell pensament dels sitgetans, també el va tenir la Mancomunitat de Catalunya l’any 1918,a través d’una fundació de la cultura especialitzada,com ara l’Extensió de l’Ensenyament Tècnic (EET),la funció de la qual era fer arribar a la Instrucció Tècnica en diversos rams als qui en volien adquirir coneixements,si no podien assistir a les escoles públiques diurnes o nocturnes,tant per dificultats econòmiques,d’edat o de lloc o de temps-.L’ E.E.T. seria el llaç d’unió entre els estudiosos de l’Art i les escoles especials,en el nostre cas sitgetà,era l’Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol !
-----Sent alcalde-president,l’actual Fill Predilecte de Sitges,en Bonaventura Julià i Massó,hi prenia cos el projecte de creació d’una Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,amb l’objectiu d’homenatjar a la Vila de Sitges el seu Cau Ferrat,únic a Europa,en ocasió de les Noces de Plata (1903-1918)-.Una proposta sitgetana d’en Miquel Utrillo i Morlius,que en portarà el polític,també sitgetà,en Josep-Antoni Mir i Miró,regidor municipal a l’Ajuntament de Barcelona,i,presentarà a la Comissió de Cultura barcelonina-.El senyor Mir i Miró hi feia present la solemne celebració dels 25 anys del Cau Ferrat a la Vila de Sitges,així com de la presència d’un Palau Maricel,en el que s’hi guarden Obres d’Art de excel.lent valor-.
-----Tanmateix va fer una minuciosa descripció dels dos Casals de l’Art sitgetans, el Cau Ferrat i el Palau Maricel i alhora un fervorós elogi tant d’en Santiago Rusiñol com del propietari del Palau Maricel,l’americà mister Deering-.I,amb sinceritat creu que la Comissió Municipal de Cultura podria celebrar-hi les necessàries entrevistes amb aquells patricis sitgetans per tal d’arribar a una bona entesa i s'hi creés l’Escola de l'Art de la Forja,ressò d'un homenatge tant al Caau Ferrat com a en Santiago Rusiñol-.
-----En el debat,el regidor Sr Giralt,un membre de la Comissió Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona,hi defensa la iniciativa i la celebra “amb fervor rusinyolià”,bo i afegint-ne que hi anirà a l’Ordre del Dia en la propera reunió de la Comissió de Cultura;un altre regidor,el Sr Vinaixa ,també,s’hi adhereix amb esperit valencià al projecte sitgetà-.Els altres regidors Sr Duran i el Sr Ventosa,també,s’hi adhereixen,tot celebrant la enginyosa idea del company Sr Josep-Antoni Mir i Miró,tot i informant-ne que els Regionalistes votarien amb viva satisfacció l’adhesió l’homenatge a en Santiago Rusiñol ,en motiu de les Noces d’Argent del Cau Ferrat i de la presència del Palau Maricel,dipositari d’obres artístiques-.
-----No cal dir-ne que en Bonaventura Julià i Massó,s’hi manifestaria davant la Corporació Municipal “sobre el deure i acte de justícia del municipi de complir i fer complir amb el mecenes Santiago Rusiñol",bo i col.laborant-hi amb la proposta que la Mancomunitat de Catalunya hi serà amb la Comissió de Cultura de Barcelona,que representa l’expandiments dels bells oficis a la ciutat de Barcelona i ara amb Sitges-. I,per acabar-ho d’adobar,el mateix President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadafalch,es va adreçar,ben aviat a en Bonaventura Julià en aquests termes: “Dimarts dia 18 Gener 1921,a dos quarts de sis de la tarda us espero al meu despatx del Palau de la Generalitat,on tindrà lloc la reunió preliminar per a la constitució del Patronat de l’Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol, iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i que el Consell Permanent de la Mancomunitat en la seva reunió del dia 10/Desembre/1920 va acordar crear a la Vila de Sitges al C/ d’en Bosch"-.
-----I,un cop celebrats els 25 anys del Cau Ferrat,l’any 1920,la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en torna a recordar el memorial homenatge a en Santiago Rusiñol,com un acte patriòtic i catalanista,tot i fent per unanimitat l’acord d’un nou recolzament al projecte ja aprovat per l’Ajuntament de la Ciutat de Barcelona de portar a efecte la creació a Sitges de l’Escola de l’Art de Forja Santiago Rusiñol,a més d’una Biblioteca popular de 2n grau,que concedeix la Mancomunitat de Catalunya,al C/ d’en Bosch de Sitges-.El Secretari General del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya,secció del Departament d’Ensenyament Tècnic i Professional,informa l’Alcalde en Bonaventura Julià: “En la reunió celebrada en iniciar-se l’any 1921 al Consell de Pedagogia amb l’objectiu de constituir el Patronat de l’Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,que el Consell Permanent de la Mancomunitat el 10/Desembre/1920, a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona ,que va acordar crear a la Vila de Sitges,un dels acords presos va ser el del seu nomenament com a President Honorari del Patronat,creat a la Vila de Sitges"
-----L’any 1921,reunida la Corporació Municipal,la Presidència dóna compte de la “Creació ja definitiva(sic)de l’ Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,de la que com a Alcalde Sitges,hi sóc el President Honorari i l’Alcalde de Barcelona, conforme l’informe del President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadalfalch-.Són presidents efectius en Santiago Rusiñol i Mister Deering-.En Josep Puig i Cadafalch és present a Sitges,acompanyat del Director de l’Escola Industrial,en Rafael Campalans-.En Josep Antoni Mir i Miró els convida al Pabelló de Mar junt a l’Alcalde i en Miquel Utrillo i Morlius-.A la tarda,reunits a la Sala de Sessions,aproven l’Estatut pel qual s’hi regirà la Institució,ampliant el Patronat amb un representant dels Obrers,en Joan Duran i Ferrer,més un Delegat de Forjadors de Barcelona-.Director de l’Escola, en Miquel Utrillo i Morlius-.Professors interins:de Dibuix,en Pere Jou i Francisco, de Pràctiques,en Ramon Sardà-.Data d’inauguració oficial de l’Escola de Forja Santiago Rusiñol,el dia 1 d’Octubre de 1921-.
-----En Jordi Baijet i Vidal,sense complexos de mena, constament diu: “La Vila de Sitges disposarà d’un Centre d’Interpretació del Modernisme com a llavor dels “Caus Ferrats del segle XXI”-.I per què no l'Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol a l'edifici de disseny a la Plana del Vinyet?-.Sitges encara té un deute amb el seu mecenes...!
Hom parla, encara, de Papers de Sitges !
Informacions i documents no només n'hi ha entre els Papers de Salamanca,sinó també als arxius del Govern Basc sobre la presència de la Colònia Basca a l'edifici "Rosalia de Castro" (Monestir-col.legi de les MM Mercedàries) (1937) i als arxius del "Centro de Atención al Niño Español" de La Habana (Illa de Cuba) (1938),creat durant la Guerra Civil Espanyola,sobre el centre "Pueblo de Cuba",ubicat a la Residència Helvètica a la Vila de Sitges,dirigit per la mestra internacionalista cubana la Rosa Pastora Leclére ,l'any 1937-.
-----L'any 2006,però,els "Papers de Sitges" encara són la nostra Memòria Històrica-.De cop i volta ens n'hi assabentem del descobriment d'un "arxiu secret" a Barcelona C/ Provença,231,domicili particular dels besnets Riera Conill de l'Arquitecte i President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadafalch-.(Informació de l'historiador i investigador l'Ignasi Aragay al diari AVUI) "Documents entaforats en un amagatall a les golfes d'aquest edifici barceloní,propietat hores d'ara dels seus besnets Riera Conill,reverenciats per les diferents generacions com un llergat històric,pràcticament intacte i clausurat"
-----Al diari AVUI,aquest destacat historiador i investigador català,ens hi enumera dels fons,fins i tot els escaires i els llapis de l'Arquitecte Josep Puig i Cadafalch,és a dir,d'un llegat com el millor descobriment a l'hora de la Memòria Històrica a Catalunya,una excel.lent joia en brut (sic),que en permetria reconstruir a més de la seva biografia política com a President de la Mancomunitat de Catalunya,també la seva trajectòria com a arquitecte i historiador de l'Art!-.
-----Qui fa recerca a la Vila de Sitges i estudiant la trajectòria de l'escola (1775-2002),de nou i per segon cop a l'Eco de Sitges,li cal fer un recurs als "Papers de Sitges",que en aquest cas del descobriment del molt admirat l'Ignasi Aragai,una meva i nova obsessió és l'Escola de l'Art de la Forja-.Escola inaugurada al C/ d'en Bosch, cantonada del C/ Bernat de Fonollar, l'any 1918,que no va exercir-ne mai,sota l'impuls i fins i tot la presència a la Vila,com a Arquitecte,d'en Josep Puig i Cadafalch,amb una mena de Claustre de Professors,un membre del qual en Pere Jou i Francisco,era el mestre de Dibuix i Art-.Però com va passar amb l'Estatut de Catalunya (1918-19),tot se n'aniria en orris-.Déu n'hi do amb l'escola a Sitges!-.El municipi,agraït al seu mecenes,li homenatjava amb un establiment escolar, l'Escola d'Art de la Forja Santiago Rusiñol,que dissortadament en restarà al tinter per sempre,com ara l'edifici modernista amb tots els ets i els uts del Grup Escolar d'en Gaietà Buhigas i Monrabà,els plànols,el plec de condicions i la memòria arquitectònica del qual "dormen el somni dels justos" a l'Arxiu Històric de Sitges-.
-----Clar i sitgetà,que no en dubto pas (ja m'agradaria tenir-ne notícies) que tant els plànols,el plec de condicions i la memòria de l'Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol hi són al C/Provença de Barcelona,per la minuciosa tasca de l'Arquitecte i President de la Mancomunitat de Catalunya ,entre algunes de les 152 capses-.I,potser n'hi haurà també correspondència sobre l'inventor de la Mancomunitat l'Enric Prat de la Riba,qui va passar durant algun temps a la nostra Vila per tal de curar-se de la seva salut,bo i aprofitant-hi l'incomparable clima-.L'Ignasi Aragai confirma de la presència d'una pel.lícula del seu enterrament-.
-----Aquest bell pensament dels sitgetans, també el va tenir la Mancomunitat de Catalunya l’any 1918,a través d’una fundació de la cultura especialitzada,com ara l’Extensió de l’Ensenyament Tècnic (EET),la funció de la qual era fer arribar a la Instrucció Tècnica en diversos rams als qui en volien adquirir coneixements,si no podien assistir a les escoles públiques diurnes o nocturnes,tant per dificultats econòmiques,d’edat o de lloc o de temps-.L’ E.E.T. seria el llaç d’unió entre els estudiosos de l’Art i les escoles especials,en el nostre cas sitgetà,era l’Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol !
-----Sent alcalde-president,l’actual Fill Predilecte de Sitges,en Bonaventura Julià i Massó,hi prenia cos el projecte de creació d’una Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,amb l’objectiu d’homenatjar a la Vila de Sitges el seu Cau Ferrat,únic a Europa,en ocasió de les Noces de Plata (1903-1918)-.Una proposta sitgetana d’en Miquel Utrillo i Morlius,que en portarà el polític,també sitgetà,en Josep-Antoni Mir i Miró,regidor municipal a l’Ajuntament de Barcelona,i,presentarà a la Comissió de Cultura barcelonina-.El senyor Mir i Miró hi feia present la solemne celebració dels 25 anys del Cau Ferrat a la Vila de Sitges,així com de la presència d’un Palau Maricel,en el que s’hi guarden Obres d’Art de excel.lent valor-.
-----Tanmateix va fer una minuciosa descripció dels dos Casals de l’Art sitgetans, el Cau Ferrat i el Palau Maricel i alhora un fervorós elogi tant d’en Santiago Rusiñol com del propietari del Palau Maricel,l’americà mister Deering-.I,amb sinceritat creu que la Comissió Municipal de Cultura podria celebrar-hi les necessàries entrevistes amb aquells patricis sitgetans per tal d’arribar a una bona entesa i s'hi creés l’Escola de l'Art de la Forja,ressò d'un homenatge tant al Caau Ferrat com a en Santiago Rusiñol-.
-----En el debat,el regidor Sr Giralt,un membre de la Comissió Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona,hi defensa la iniciativa i la celebra “amb fervor rusinyolià”,bo i afegint-ne que hi anirà a l’Ordre del Dia en la propera reunió de la Comissió de Cultura;un altre regidor,el Sr Vinaixa ,també,s’hi adhereix amb esperit valencià al projecte sitgetà-.Els altres regidors Sr Duran i el Sr Ventosa,també,s’hi adhereixen,tot celebrant la enginyosa idea del company Sr Josep-Antoni Mir i Miró,tot i informant-ne que els Regionalistes votarien amb viva satisfacció l’adhesió l’homenatge a en Santiago Rusiñol ,en motiu de les Noces d’Argent del Cau Ferrat i de la presència del Palau Maricel,dipositari d’obres artístiques-.
-----No cal dir-ne que en Bonaventura Julià i Massó,s’hi manifestaria davant la Corporació Municipal “sobre el deure i acte de justícia del municipi de complir i fer complir amb el mecenes Santiago Rusiñol",bo i col.laborant-hi amb la proposta que la Mancomunitat de Catalunya hi serà amb la Comissió de Cultura de Barcelona,que representa l’expandiments dels bells oficis a la ciutat de Barcelona i ara amb Sitges-. I,per acabar-ho d’adobar,el mateix President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadafalch,es va adreçar,ben aviat a en Bonaventura Julià en aquests termes: “Dimarts dia 18 Gener 1921,a dos quarts de sis de la tarda us espero al meu despatx del Palau de la Generalitat,on tindrà lloc la reunió preliminar per a la constitució del Patronat de l’Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol, iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i que el Consell Permanent de la Mancomunitat en la seva reunió del dia 10/Desembre/1920 va acordar crear a la Vila de Sitges al C/ d’en Bosch"-.
-----I,un cop celebrats els 25 anys del Cau Ferrat,l’any 1920,la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en torna a recordar el memorial homenatge a en Santiago Rusiñol,com un acte patriòtic i catalanista,tot i fent per unanimitat l’acord d’un nou recolzament al projecte ja aprovat per l’Ajuntament de la Ciutat de Barcelona de portar a efecte la creació a Sitges de l’Escola de l’Art de Forja Santiago Rusiñol,a més d’una Biblioteca popular de 2n grau,que concedeix la Mancomunitat de Catalunya,al C/ d’en Bosch de Sitges-.El Secretari General del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya,secció del Departament d’Ensenyament Tècnic i Professional,informa l’Alcalde en Bonaventura Julià: “En la reunió celebrada en iniciar-se l’any 1921 al Consell de Pedagogia amb l’objectiu de constituir el Patronat de l’Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,que el Consell Permanent de la Mancomunitat el 10/Desembre/1920, a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona ,que va acordar crear a la Vila de Sitges,un dels acords presos va ser el del seu nomenament com a President Honorari del Patronat,creat a la Vila de Sitges"
-----L’any 1921,reunida la Corporació Municipal,la Presidència dóna compte de la “Creació ja definitiva(sic)de l’ Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,de la que com a Alcalde Sitges,hi sóc el President Honorari i l’Alcalde de Barcelona, conforme l’informe del President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadalfalch-.Són presidents efectius en Santiago Rusiñol i Mister Deering-.En Josep Puig i Cadafalch és present a Sitges,acompanyat del Director de l’Escola Industrial,en Rafael Campalans-.En Josep Antoni Mir i Miró els convida al Pabelló de Mar junt a l’Alcalde i en Miquel Utrillo i Morlius-.A la tarda,reunits a la Sala de Sessions,aproven l’Estatut pel qual s’hi regirà la Institució,ampliant el Patronat amb un representant dels Obrers,en Joan Duran i Ferrer,més un Delegat de Forjadors de Barcelona-.Director de l’Escola, en Miquel Utrillo i Morlius-.Professors interins:de Dibuix,en Pere Jou i Francisco, de Pràctiques,en Ramon Sardà-.Data d’inauguració oficial de l’Escola de Forja Santiago Rusiñol,el dia 1 d’Octubre de 1921-.
-----En Jordi Baijet i Vidal,sense complexos de mena, constament diu: “La Vila de Sitges disposarà d’un Centre d’Interpretació del Modernisme com a llavor dels “Caus Ferrats del segle XXI”-.I per què no l'Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol a l'edifici de disseny a la Plana del Vinyet?-.Sitges encara té un deute amb el seu mecenes...!
-----------------------------------------------------Froilan Franco
posted by El Froi at domingo, diciembre 03, 2006
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home