Plomador1995

Mor la Figuera de les Tres Branques

Any 2005

No,noés una qüestió menor-.Quan l'AMPA del CEIP Esteve Barrachina lluitava els anys 90 del segle XX per a aconseguir un Ensenyament de Qualitat a la Vila,la Núria Alcàzar i Alquèzar,la seva Presidenta,tria com a emblema de la Junta Directiva la Figuera de les Tres Branques,una figuera que s'abocava a les aules de la planta baixa del CEIP Esteve Barrachina-.

Un arbre amb tres branques,que representant-ne el nostre "Dios Uno y Trino" (El Pi de les Tres Branques),és el símbol del Catalanisme arreu,singularment a Berga al Campllong,el somni d'en Cinto Verdaguer i els Països Catalans-.

Quan el Claustre de Professors del centre escolar es prodiga i s'entossudeix,-colze a colze- amb l'AMPA i l'Ajuntament de la Vila per tal de convertir "la Escuela Nacional en Escola Catalana Total",sortosament,un Mestre de Català,en Froilan Franco,tot recolzat per l'Equip Directiu del CEIP E.Barrachina de l'any 1988 fins l'any 1998,inicia un procés redreçador de la Llengua i Literatura catalanes a la seva aula de 8è "A" d'EGB,sota l'alè encoratjador del símbol més bell i més vell a prop de l'edifici escolar: la Figuera de les Tres Branques :un estímul tant per a la creació poètica escolar com per a les narracions breus a publicar setmana rere setmana pel Club Amics de l'Eco (la premsa més ben tractada en aquella aula del Mestre de Català,com a Premsa a l'Escola...),publicades en els darrers anys 90 del segle XX-.

La sitgetaneïtat d'aquesta Figuera de les Tres Branques va resultar tot un repte per a la catalanitat de l'ensenyament al CEIP Esteve Barrachina,bellament impresa en les nostres consciències d'alumnes d'aquelles aules-.Des de la Llei Moyano (1857) fins l'any 1980,la nostra Escola Pública ha passat,sofert i s'ha beneficiat,de tot n'hi ha hagut,les diverses reformes educatives sense la presència de la llengua catalana,llevat de l'any 1914 a 1923 amb la Mancomunitat i l'any 1931 a 1938 amb la Segona República,sota l'imperi del bilingüisme-.

I,no és descobrir res nou de trinca:la Figuera de les Tres Branques va merèixer la Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes,tot plegat per al Mestre de Català,en Froilan Franco així com per a la Junta Directiva del Club Amics de l'Eco: els cantors de la figuera més famosa a la Vila de Sitges-.El Mestre públic en Paulino Garcia que e.p.d.,de l'entorn d'aquesta figuera en deia: "El Lloc dels Passos Perduts",ja que un dia si i un altre també els escolars hi feien corró i diversos mestres hi feien petar la xerrada sota el seu fullam-.

Quan al cap de tants anys,l'AMPA,l'Equip Directiu i el Claustre de Professors del CEIP Esteve Barrachina,proclamaven unitàriament arreu de la Vila la significació de l'expressió Escola Catalana Total,hi incidien en la necessitat de caminar vers una diferent pedagogia,formada pels mateixos sitgetans en el recés més íntim del seu castell interior,enllà on ni els enganys contra la llibertat no puguessin arribar mai-.

El Mestre en Froilan Franco i els seus deixebles catalanitzats,que durant 10 cursos prenen la Figuera de les Tres Branques com "un somni per la llengua i literatura catalanes",hi vivien l'esperit de les cadenes no lliguen ni les parets no reclouen,ai las !-.

Doncs,aquest Model sitgetà per al Català a l'Aula,fruit d'un concepte de "Memòria Històrica del Pi de les Tres Branques" entre els alumnes i el seu Mestre de Català,l'any 2005 el donem per mort (sic)-.Hores d'ara,n'esperem que no sigui un toc d'atenció envers la llengua catalana...!-.La seva esbelta figura produint dues menes de figues:grogues i negres (sic),només és hores d'ara una mena de Forquilla amb dues punxes amb fortes arrels,una soca i un tronc gruixuts que farà molt difícil la seva arrencada-.La seva Imatge,ja només en resta en fotografies i en el tapís de l'AMPA a més d'una tela del pintor sitgetà en Jordi Baijet i Achon de l'any 1997 al despatx particular del Mestre de Català en Froilan Franco-.

La Figuerra de les Tres Branques va acabar el seu recorregut vital,potser per la sequera de l'any 2005 o potser perquè l'aixeta ha estat massa estreta per no malversar ni una gota d'aigua,potser un somni d'arbre davant milers d'infants que no tenen dret a l'aigua dolça-.La seva desaparició,és ja reposada per una alktra nova de trinca:l'any 2000 per en Jordi Baijet i Vidal,l'actual Alcalde de Sitges,tot essent Director aleshores del CEIP Esteve Barrachina-.

Dol de la Cultura Escolar que a través d'una figuera idealitzada,hom aprenia la poesia i la prosa en llengua catalana-.Un referent de la cultura escolar somniat-.D'un arbre minúscul,semblantment al mossèn Jacint Verdaguer,els escolars sitgetans construïen en català una Aula total d'Escola Catalana a Sitges-.La bella i vella Figuera de les Tres Branques al CEIP Esteve Barrachina,mor en olor de sitgetaneïtat i catalanitat-.Sí,ja en sabem: "Que els somnis,somnis són"-.El Pi de les Tres Branques és un arbre somniat,però,l'independentisme de Catalunya hi viu al seu aixopluc,encara l'any 2005-.Sota aquella Figuera de les Tres Branques,Déu n'hi do el gaudi per la presència de la llengua pròpia de Sitgesd a l'Escola Pública-.

Els Il.lustrats

El Moviment Il.lustrat a Catalunya

-----En el camp de l’Ensenyament Elemental a Catalunya,és de destacar el Bisbe de Barcelona mossèn Josep Climent nomenat bisbe l’any 1766-.Aquest Bisbe de Barcelona va sol.licitar l’Any 1770 ales Congregacions Religioses de la Capital de Catalunya,diversos Locals per a la creació de 10 Escoles Elementals;ell mateix va publicar una Gramàtica castellana-catalana per a facilitar l’escolarització en la Llengua Oficial el castellà,tot fomentant l’ús de la llengua catalana com a Pastor diocesà-.L’any 1775 abandonà el Bisbat de Barcelona-.
-----Un altre Bisbe és el mossèn Francesc Armayà,rehabilitat en temps de Carles III,de l’acusació de Jansenista-.Era amic del Bisbe Josep Climent,qui el va consagrar Bisbe de Lugo l’any 1768,a la Diòcesi de Lugo va promoure diverses escoles elementals i va fundar a Lugo capital l’any 1784 la Societat Econòmica d’Amics del País i l’any 1785 va ser nomenat Arquebisbe de Tarragona,seguint la mateixa línia de Lugo i així va fundar a Tarragona l’any 1787 la Societat Econòmica Tarragonina,sent-ne el primer President-.Al costat de l’Arquebisbe Armanyà,va col.laborar el Canonge i membre actiu de la Societat Econòmica d’Amics de Tarragona mossèn Fèlix Amat de Palou,alumne que havia estat dels bisbes barcelonins monsenyor Ascensi Sales i monsenyot Josep Climent i Secretari d’aquest darrer de l’any 1774.A Barcelona,a més va ser Rector del Seminari i primer bibliotecari de la Biblioteca Episcopal fundada pel bisbe Josep Climent-.
Remarca...!
Felix Amat de Palou i Fèlix Torres Amat,deixeble de la Universitat de Cervera,i a favor de la futura Renaixença,sembla que natural de Vic; són dos bisbes diferents:Amat de Palou,bisbe titular de Palmyra i Torres Amat que va ser Bisbe d’Astorga,que segons el Pare Batllori empenyen el corrent centrista,filojansenista o parajansenista moderat-.Tots dos van ser membres de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona al costat del monsenyor Josep Climent-.
-----Doncs els Bisbes d’Atorga catalans són: Fèlix Torres i Amat (final del segle XVIII),Dr Grau de Reus,Josep Castelltort i Soubeire d'Igualada i l'Antoni Briva i Mirabent de Sitges
-----L’obra de Francesc Armanyà,un Regalista moderat!
-----L’enfrontament amb l’Església pel control de l’ensenyament a partir de l’any 1767,el Govern central,tot seguint els avantguardistes europeus,les noves concepcions npo s’adscriuen ni al laïcisme ni al neutralisme en matèria religiosa i així en iniciar-se el segle XIX n’hi ha intents de reformes de l’escola pública a cadascun dels graus de l’ensenyament públic,sense arribar a ésser brillant pel que fa a la iniciativa oficial-.
-----A l’Estat espanyol,hom començava a abandonar el pensament escolàstic per tal d’anar-se incorporant a la cultura moderna europea i a Catalunya és alliçonador,perquè malgrat no disposar d’una tradició cultural amb prou entitat i perdudes les llibertats nacionals,Catalunya faria un determinant paper en la renovació escolar,que hom intentava per a tot l’Estat espanyol,conforme a les noves condicions socioeconòmiques que jugaven a favor de Catalunya,des que Carles III,l’any 1778 autoritzava el Comerç d’Índies, a més de l’intercanvi comercial Castella-Flandes,aprofitat pels catalans-.
-----Els canvis al si de l’estructura socioeconòmica incidien en el món escolar,que encetava noves vies per tal de satisfer les noves necessitats de Catalunya,com va ser la remodelació educativa per adequar-la al món modern de la nova classe mercantil ,frenada per un sistema d’ensenyament arcaic amb fondes arrels medievals-.Hom denunciava situacions anòmales i fins i tot apuntava solucions per tal de mirar de resoldre les falles del Sistema d’ensenyament públic i l’organitzaciçó cultural i acadèmica-.
-----Secularitzar l’ensenyament públic eren les solucions de les minories progressistes de finals del segle XVIII,com a preludi d’una política secularitzada per engegar la mobilitat social,però menyspreant la desconnexió entre el problema escolar i l’estructura socioeconòmica-.Era un moralisme pedagògic,essencialment paternalista i per tant força excloent-.
Aquells nobles burlaven la censura del Sant Ofici per tal de poder entrar en contacte amb la cultura europea:Voltaire,Rousseau,Diderot,D’Alembert,etc,passaven la frontera,camuflats com a llibres religiosos-.I,així,les diverses temptatives d’unificació de l’estructura escolar prendrien un caràcter burocràtic força marcat,però l’ensenyament públic continuaria anacrònic com sempre-.
-----Ara bé la crisi social del primer terç del segle XIX bastida damunt reminiscències feudals,frenaria la reforma liberal,refermada per la Constitució de Cadis (1812)-.Si cal remarcar les mesures uniformitzadores en la vida escolar de Catalunya-.La incorporació de Catalunya a les lleis de Castella i la centralització imposada pels Borbons,que afectarà sensiblement l’estructura educativa,la legislació escolar i la llengua d’escolarització,van incidir directament en les institucions escolars de Catalunya,gairebé tot el segle XIX-.
-----L’obra escolar es va desenvolupar a Catalunya tant des de les Acadèmies literàries i científiques de Barcelona com els establiments d’ensenyament superior i molt especialment l’obra cultural i escolar de la Junta de Comerç,l’ensenyament elemental,els Borbons van iniciar-lo,però en un segon pla,introduint el primer grau a les zones urbanes a partir del regnat de Carles III-.
-----S’organitzava l’Escola Pública per una més gran intervenció de l’Estat espanyol en el món educatiu amb una lenta substitució de la ifluència de l’Església,tot afectant l’estructura educativa,concretant-se en el següent: a) Una racionalització de la cultura i l’educació,però sense una veritable secularització de l’ensenyament públic,la creació d’Associacions educatives per impartir coneixements i controlar l’atorgament del títol de Mestre de Minyons que facultés per a l’exercici de la professió,cosa que va facilitar la centralització educativa,perquè els documents d’idoneïtat professional depenien de l’Administració central,el millorament del nivell acadèmic dels estudis elementals,ja que fins ara l’ensenyament elemental s’havia circunsrit a la formació moral,l’aprentatge de la lectura.l’escriptura i la doctrina cristiana,la unificació lingüística,adquirint caràcter legal amb el Pla i Reglament d’Escoles de 25 d’agost de 1825-.

-----Es creen les Societats Econòmiques del País,la precursora deles quals va ser la Societat Bascongada,que patrocinava centres d’ensenyament,les escoles elementals i Arts i Oficis,tutelades pel Govern central,portaven el seu ideari pedagògic precursor,explicitat ben aviat en les Bases per a la Formació d’un Pla d’Instrucció Pública l’any 1909-.
-----A Barcelona,el bisbe Josep Climent,l’any 1766 sol.licitava dels Ordes Religiosos la creació de deu escoles elementals,que seran els primers centres d’ensenyament gratuït-.El mateix bisbe publica la Gramàtica castellano-catalana per tal de facilitar l’escolarització en llengua castellana,oficial i obligatòria l’any 1768,tot fomentant com a contrapartida l’ús de la llengua catalana,però només com a llengua eclasiàstica-.També Francesc Armanyà (estàtua a la porta de la Biblioteca Víctor Balaguer),acusat de jansenista,,amoc del bisbe de Barcelona,però rehabilitat per Carles III,i consagrat bisbe de Lugo l’any 1768,va seguir les petjades del seu col.lega barceloní,tot i creant a Lugo diverses escoles elementals i,alhora fundant la Societat Econòmica d’Amics del País-.Ben aviat és nomenat Arquebisbe de Tarragona,on seguiria en la mateixa línia iniciada a Lugo,tot i fundant l’any 1787 la Societat Econòmica Tarragonina,de la que seria el primerpresident,col.laborant-hi al renovament pedagògico-tarragoní,però col.laborant amb ell.molt activament,el canonge Félix Amat de Palou,antic alumne dels bisbes de Barcelona Ascensi Sales i Josep Climent-.Ara bé,segons Alexandre Galí les escoles elementals creades pel canonge,implantades a Tarragona eren l’exponent d’un clima pedagògic imprecís i escàpol-.

Finals del segle XVIIIè

Junta de Comerç
i Societat Econòmica d’Amics del País (1775)

A Catalunya la Junta de Comerç (JC) defensava els interessos de la burgesia catalana en formació al segle XVIII,després de la mort de Felip Vè,que permetia més llibertat a alguns sectors socials a costa de renunciar a la llengua catalana com a vehicle escolar i cultural-.N’hi havia objectius comuns entre la burgesia comercial,la industrial i la noblesa dirigent de la Monarquia,però serioses divergències entre l’estament nobiliari i la nova burgesia amb el handicap de l’aprenentatge de la llengua castellana pràcticament desconeguda pel poble català.

-----No n’hi havia en les diverses mutacions que s’estaven produint durant el segle XVIII cap canvi tant en el món cultural com l’educatiu-.Tanmateix,a destacar el fracàs total de les Societats Econòmiques d’Amics del País a Catalunya;aquestes Societats Econòmiques es dirigien més que res al món rural de la pagesia,mentre que les Juntes de Comerç obeïen a estratègies urbanoindustrials-.
-----Aquestes dues concepcions catalanes creaven polítiques educatives i escolars totalment diferents que incidiran sobre l’Educació catalana en general i la formació tècnica en particular-.La situació a Catalunya al segle XVIIIè contrastava profundament amb el projecte Campomanes,el Fiscal de Castella,que partia de la base zero,corresponent a la monarquia espanyola-.Les diferències venien condicionades per les contradiccions existents entre una burgesia comercial i industrial i un nou estament o grup que en nom de la Il.lustració,afermava el poder establert amb aparença de modernitat-.
-----El projecte educatiu,la política educativa escolar i l’economia formaven un tot,impulsat des del poder polític-.El projecte educatiu,clar i sitgetà,anava des de l’Escola Pública de Primeres Lletres fins a l'educació de la classe dirigent,tot plegat,,concebut des de compartiments estancs. Per exemple la política educativa de la Junta de Comerç venia determinada per una economia ja existent,projectada as més dinàmiques del territori català-.
-----Ara bé,en la realitat,com a la Societat Econòmica d’Amics del País no existia un pla elaborat,pel cal baix fins a la cloenda del segle XVIII,sinó que es tractava d’un procés evolutiu,dins del qual tant els particulars com el grup jugaven un paper fonamental-.La trajectòria de la Junta de Comerç catalana,responia al dinamisme d’un grup social amb iniciatives amb base burgesa de la societat catalana,singularment la barcelonina-.
-----Al contrari,la ideologia de la Il.lustració,concretada en la Societast Econòmica d’Amics del País,la de la burgesia de Catalunya,no presentava un projecte racionalista,malgrat la seva existència al llarg de la segona meitat del segle XVIII d’un seguit de propostes per a la modernització catalana-.El pedagog universal català l’Alexandre Galí manifestava al respecte “Encara que hi ha artistes que havien viatjat,metges,químics i matemàtics que haguessin estat en correspondència amb els corifeus de l’Enciclopèdia...no hi havia a Catalunya una tradició de filosofisme semblant a la que es va produir al nucli d’Azcoitia i que es va escolar després al Seminari de Bergara”,cosa que no vol dir que els catalans desconeguessin en Diderot i J.J Rouseau-.
-----Aquestes reflexions corresponen al marc de l’Educació i de la política educativa de finals del segle XVIIIè,bo i tenint-les presents perquè incidiran,clar i sitgetà, en el desenvolupament posterior de la trajectòria de l’escola pùblica a Sitges vista des d’una perspetiva local-.El seu coneixement,ens ha d’ajudar a conèixer i a comprendre el món educatiu sitgetà del segle XIX,ben poc estudiat pels prohoms savis-.La Il.lustració no proposava un canvi revolucionari,però esdevenia un primer pas vers uns nous horitzons escolars que,a l’hora de la veritat,ers manifestarien de diferent forma a Sitges i a Catalunya,especialment a partir de la segona meitat del segle XVIIIè-.L’historiador en Josep Fontana diu de la Il.lustració “No és que de la Il.lustració neixi el liberalisme: de la Il.lustració se’n pot sortir cap al liberalisme o cap a la reacció”!

Premis Barrachina

"Premis Barrachina" a l'Escola Inclusiva

Endavant amb els Premis Barrachina
-.VilaSitges és un poble amb bona memòria històrica-.Vila ambiciosa de saber tant dels seus prohoms com de les antigues activitats ciutadanes-.Des d’una memòria enaltidora que diu defensar tot allò que és sitgetà s’ha creat un sitgetanisme a aquesta inciativa pedagògica i cultural-.I caram,quina carregada !-.Curiosament la novetat ha coincidit amb la celebració de la diada dels Premis Nit de Sitges,nit entranyable per obligació,reconvertida també en nit de dos nous premis y,alhora,insigne nit de la sitgetaneïtat i glòria per als patricis sitgetans-.
-----Però sobre la diada de la "Nit de Premis Sitges",dia que per activa o per passiva tots ens hi veiem “obligats una mica” a celebrar...,ni piu tant per a l’escola pública com per als mestres de l’ensenyament públic ni concertat-.En aquestes nits,d’emocionada memòria per als guanyadors i guanyadores,una Escola Pública, comandada pel Mestre de mestres, l’Esteve Barrachina i Benages (1906-1939) -sitgetaneïtzat per la historiografia oficial sitgetana en una operació d’estimació històrica exultant, que tot just ara comença a quedar al descobert- arribava al Sitges escolar-.I rere seu,l’Escola Nova,el progressisme,l’estudi de l’entorn sitgetà i el nou enaltiment de la geografia local-.El curs 1906-1907 va començar el millor acte acadèmic-escolar fet en tota la història de la nostra Vila-.I aquest és l’any 2006 el Primer Aniversari de l’Arribada de D.Esteban Barrachina,l’any de la presència física de la Família Barrachina-.I el celebrem com toca,perquè no sabem fer-lo d’una altra manera-.
-----Honorant l’Escola Pública,eixida d’un atac cultural escolar sitgetà,i traient la cultura sitgetana de sempre al carrer amb els edificis escolars,llogats, de l’ensenyament públic al davant-.Mentre el combat escolar sitgetà va ser contra els locals antihigiènics i antipedagògics,sempre denunciats,i la mesquinesa municipal per un edifici escolar,l’aventura de Sitges va ser un constant esperar on els nois i noies no tenien possibilitats de defensar-se,on la desigualtat de condicions escolars semblava la guerra que no acaba:els infants pels carrers resistint com podien i els municipals jugant a fer comissions des del Consistori-.I això no té res d’èpic i sí d’abandonament i menyspreu cultural i escolar-.
-----Quan,coincidint amb el Primer Aniversari de l’Arribada del mestre Esteve Barrachina a Sitges com a mestre públic,el tot Sitges organitzarà ! un seguit d’actes commemoratius amb una vocació clarament cultural-escolar,ningú es pot imaginar que s’estigui pensant a festejar una escola i un mestre,sense memòria històrica-.Ben al contrari,per començar es recupera la memòria històrica que un règim dictatorial ha amagat deliberadament,menystenint l’epopeia de l’Escola Nova,desqualificant-la per antipedagògica o bàrbara-.Com si el senyor Barrachina,carlista de cor i boina vermella, del segle XX fos germaneta de la caritat-.Curiós que els escolars de l’actual generació ja saben molt d’informàtica,mitificada als ulls dels escolars,però ben poquet del mestre públic més destacat del segle XX a Sitges-.La del senyor Barrachina és una apassionant història que donaria per fer alguna pel.lícula.en record del mític fundador del Tradicionalisme-. gaudiríem,tant o més,de les gestes d’un mestre públic que combatia sota la bandera de Sitges per una escola pública i per un ensenyament públic primari,recolzat pel seu amic,el mecenes en Rafael Llopart i Ferret-.
-----Jo hi sé veure èpica en aquesta memòria històrica del mestre senyor Barrachina-.Però sobretot,i és el que més m’interessa,hi veig un forat per reescriure la història dels Premis Escolars en ocasió de la Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges i donar a conèixer,com cal, un passat escolar sitgetà ben sucós i massa desconegut:els “Premis Municipals” als infants de l’escola pública,recolzats pel mecenes en Rafael Llopart.els independents “Premis Llopart” i els “Premis Via” d’en Guillem Via i Via per tal d’incentivar els alumnes de l’ensenyament públic sitgetà-.Aquest és un dels motius que públicament em va conduir a demanar per als Premis Nit de Sitges la proposta de redescobrir el passat escolar en la Festa Major-.Tots els pobles,totes les escoles públiques i concertades de la nostra vila necessiten la seva èpica per reivindicar-se com a cultura escolar:els “Premis Barrachina”-.Sense autoestima,sense autoconcepte l’escola pública i concertada sitgetana no té futur-.Sitges necessita també -com els millors temps del senyor Barrachina els seus referents i descobrir que hi va haver uns premis escolars que s’atorgaven en ocasió de la Fresta Major-.
-----Així que no m’estaré de reivindicar els premis escolars,als quals cal tornar a situar en la història de la Festa Major de Sant Bartomeu amb tota la importància que es mereixen-.Perquè aquells tres classes de premis escolars formant part de la nostra història de l’escola pública protagonitzant un dels episodis més interessants de l’ensenyament públic sitgetà.que lluitava per superar la foscor de la impossible consecució d’un edifici públic estatal durant anys i panys.

-----I ,a Sitges s’ha de tirar enndavant amb els “Premis Barrachina” sense complexos-.Es van guanyar un lloc a la història de la Vila amb la pedagogia i didàctica del mestre D.Esteban Barrachina i no pot ser que per la seva condició d’escolars segueixen tristament i perpètua oblidats-.La Festa Major de Sant Bartomeu no serà mai una festa normal mentre els nostres escolars no la visquin el dia 25 d’agost amb la normalitat dels premis escolars o “Premis Barrachina”,com el faria qualsevol poble educador dels seus fills-.
-----Potser,per allò que tot evoluciona,a hores d’ara que la Festa Major petita de Santa Tecla és més infantil que mai i la diada festivalera dels menuts, que una Comissió del Consell Municipal d’Ensenyament,formada per representants de totes les escoles sitgetanes,hi organitzi els “Premis Barrachina” per tal d’enaltir tant l’educació com la instrucció-.Si en edificis escolars d’emprenta,la nostra Vila encara no s’hi ha lluït,n’espero que els “Premis Barrachina”,memòria històrica d’un passat sitgetà en tornin a redescobrir-s’hi-.

-----I,ara més que mai,que el Moviment Inclusor fa desaparèixer la paraula "Especial"a les escoles públiques i als IES,en què les aules són acollidores "per igual" dels alumnes sense discriminacions,sota la consigna d'inclusió i no pas d'integració,per una Escola Inclusiva,els "Premis Barrachina" són força pedagògics per tal de motivar,estimular,és a dir,premiar els alumnes més avantatjats de la població infantil en edat escolar en el Moviment Inclusor-.

Papers de Sitges

Papers de Sitges

Hom parla, encara, de Papers de Sitges !

Informacions i documents no només n'hi ha entre els Papers de Salamanca,sinó també als arxius del Govern Basc sobre la presència de la Colònia Basca a l'edifici "Rosalia de Castro" (Monestir-col.legi de les MM Mercedàries) (1937) i als arxius del "Centro de Atención al Niño Español" de La Habana (Illa de Cuba) (1938),creat durant la Guerra Civil Espanyola,sobre el centre "Pueblo de Cuba",ubicat a la Residència Helvètica a la Vila de Sitges,dirigit per la mestra internacionalista cubana la Rosa Pastora Leclére ,l'any 1937-.
-----L'any 2006,però,els "Papers de Sitges" encara són la nostra Memòria Històrica-.De cop i volta ens n'hi assabentem del descobriment d'un "arxiu secret" a Barcelona C/ Provença,231,domicili particular dels besnets Riera Conill de l'Arquitecte i President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadafalch-.(Informació de l'historiador i investigador l'Ignasi Aragay al diari AVUI) "Documents entaforats en un amagatall a les golfes d'aquest edifici barceloní,propietat hores d'ara dels seus besnets Riera Conill,reverenciats per les diferents generacions com un llergat històric,pràcticament intacte i clausurat"
-----Al diari AVUI,aquest destacat historiador i investigador català,ens hi enumera dels fons,fins i tot els escaires i els llapis de l'Arquitecte Josep Puig i Cadafalch,és a dir,d'un llegat com el millor descobriment a l'hora de la Memòria Històrica a Catalunya,una excel.lent joia en brut (sic),que en permetria reconstruir a més de la seva biografia política com a President de la Mancomunitat de Catalunya,també la seva trajectòria com a arquitecte i historiador de l'Art!-.
-----Qui fa recerca a la Vila de Sitges i estudiant la trajectòria de l'escola (1775-2002),de nou i per segon cop a l'Eco de Sitges,li cal fer un recurs als "Papers de Sitges",que en aquest cas del descobriment del molt admirat l'Ignasi Aragai,una meva i nova obsessió és l'Escola de l'Art de la Forja-.Escola inaugurada al C/ d'en Bosch, cantonada del C/ Bernat de Fonollar, l'any 1918,que no va exercir-ne mai,sota l'impuls i fins i tot la presència a la Vila,com a Arquitecte,d'en Josep Puig i Cadafalch,amb una mena de Claustre de Professors,un membre del qual en Pere Jou i Francisco,era el mestre de Dibuix i Art-.Però com va passar amb l'Estatut de Catalunya (1918-19),tot se n'aniria en orris-.Déu n'hi do amb l'escola a Sitges!-.El municipi,agraït al seu mecenes,li homenatjava amb un establiment escolar, l'Escola d'Art de la Forja Santiago Rusiñol,que dissortadament en restarà al tinter per sempre,com ara l'edifici modernista amb tots els ets i els uts del Grup Escolar d'en Gaietà Buhigas i Monrabà,els plànols,el plec de condicions i la memòria arquitectònica del qual "dormen el somni dels justos" a l'Arxiu Històric de Sitges-.
-----Clar i sitgetà,que no en dubto pas (ja m'agradaria tenir-ne notícies) que tant els plànols,el plec de condicions i la memòria de l'Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol hi són al C/Provença de Barcelona,per la minuciosa tasca de l'Arquitecte i President de la Mancomunitat de Catalunya ,entre algunes de les 152 capses-.I,potser n'hi haurà també correspondència sobre l'inventor de la Mancomunitat l'Enric Prat de la Riba,qui va passar durant algun temps a la nostra Vila per tal de curar-se de la seva salut,bo i aprofitant-hi l'incomparable clima-.L'Ignasi Aragai confirma de la presència d'una pel.lícula del seu enterrament-.
-----Aquest bell pensament dels sitgetans, també el va tenir la Mancomunitat de Catalunya l’any 1918,a través d’una fundació de la cultura especialitzada,com ara l’Extensió de l’Ensenyament Tècnic (EET),la funció de la qual era fer arribar a la Instrucció Tècnica en diversos rams als qui en volien adquirir coneixements,si no podien assistir a les escoles públiques diurnes o nocturnes,tant per dificultats econòmiques,d’edat o de lloc o de temps-.L’ E.E.T. seria el llaç d’unió entre els estudiosos de l’Art i les escoles especials,en el nostre cas sitgetà,era l’Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol !
-----Sent alcalde-president,l’actual Fill Predilecte de Sitges,en Bonaventura Julià i Massó,hi prenia cos el projecte de creació d’una Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,amb l’objectiu d’homenatjar a la Vila de Sitges el seu Cau Ferrat,únic a Europa,en ocasió de les Noces de Plata (1903-1918)-.Una proposta sitgetana d’en Miquel Utrillo i Morlius,que en portarà el polític,també sitgetà,en Josep-Antoni Mir i Miró,regidor municipal a l’Ajuntament de Barcelona,i,presentarà a la Comissió de Cultura barcelonina-.El senyor Mir i Miró hi feia present la solemne celebració dels 25 anys del Cau Ferrat a la Vila de Sitges,així com de la presència d’un Palau Maricel,en el que s’hi guarden Obres d’Art de excel.lent valor-.
-----Tanmateix va fer una minuciosa descripció dels dos Casals de l’Art sitgetans, el Cau Ferrat i el Palau Maricel i alhora un fervorós elogi tant d’en Santiago Rusiñol com del propietari del Palau Maricel,l’americà mister Deering-.I,amb sinceritat creu que la Comissió Municipal de Cultura podria celebrar-hi les necessàries entrevistes amb aquells patricis sitgetans per tal d’arribar a una bona entesa i s'hi creés l’Escola de l'Art de la Forja,ressò d'un homenatge tant al Caau Ferrat com a en Santiago Rusiñol-.
-----En el debat,el regidor Sr Giralt,un membre de la Comissió Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona,hi defensa la iniciativa i la celebra “amb fervor rusinyolià”,bo i afegint-ne que hi anirà a l’Ordre del Dia en la propera reunió de la Comissió de Cultura;un altre regidor,el Sr Vinaixa ,també,s’hi adhereix amb esperit valencià al projecte sitgetà-.Els altres regidors Sr Duran i el Sr Ventosa,també,s’hi adhereixen,tot celebrant la enginyosa idea del company Sr Josep-Antoni Mir i Miró,tot i informant-ne que els Regionalistes votarien amb viva satisfacció l’adhesió l’homenatge a en Santiago Rusiñol ,en motiu de les Noces d’Argent del Cau Ferrat i de la presència del Palau Maricel,dipositari d’obres artístiques-.
-----No cal dir-ne que en Bonaventura Julià i Massó,s’hi manifestaria davant la Corporació Municipal “sobre el deure i acte de justícia del municipi de complir i fer complir amb el mecenes Santiago Rusiñol",bo i col.laborant-hi amb la proposta que la Mancomunitat de Catalunya hi serà amb la Comissió de Cultura de Barcelona,que representa l’expandiments dels bells oficis a la ciutat de Barcelona i ara amb Sitges-. I,per acabar-ho d’adobar,el mateix President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadafalch,es va adreçar,ben aviat a en Bonaventura Julià en aquests termes: “Dimarts dia 18 Gener 1921,a dos quarts de sis de la tarda us espero al meu despatx del Palau de la Generalitat,on tindrà lloc la reunió preliminar per a la constitució del Patronat de l’Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol, iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i que el Consell Permanent de la Mancomunitat en la seva reunió del dia 10/Desembre/1920 va acordar crear a la Vila de Sitges al C/ d’en Bosch"-.
-----I,un cop celebrats els 25 anys del Cau Ferrat,l’any 1920,la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en torna a recordar el memorial homenatge a en Santiago Rusiñol,com un acte patriòtic i catalanista,tot i fent per unanimitat l’acord d’un nou recolzament al projecte ja aprovat per l’Ajuntament de la Ciutat de Barcelona de portar a efecte la creació a Sitges de l’Escola de l’Art de Forja Santiago Rusiñol,a més d’una Biblioteca popular de 2n grau,que concedeix la Mancomunitat de Catalunya,al C/ d’en Bosch de Sitges-.El Secretari General del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya,secció del Departament d’Ensenyament Tècnic i Professional,informa l’Alcalde en Bonaventura Julià: “En la reunió celebrada en iniciar-se l’any 1921 al Consell de Pedagogia amb l’objectiu de constituir el Patronat de l’Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,que el Consell Permanent de la Mancomunitat el 10/Desembre/1920, a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona ,que va acordar crear a la Vila de Sitges,un dels acords presos va ser el del seu nomenament com a President Honorari del Patronat,creat a la Vila de Sitges"
-----L’any 1921,reunida la Corporació Municipal,la Presidència dóna compte de la “Creació ja definitiva(sic)de l’ Escola de l’Art de la Forja Santiago Rusiñol,de la que com a Alcalde Sitges,hi sóc el President Honorari i l’Alcalde de Barcelona, conforme l’informe del President de la Mancomunitat de Catalunya,en Josep Puig i Cadalfalch-.Són presidents efectius en Santiago Rusiñol i Mister Deering-.En Josep Puig i Cadafalch és present a Sitges,acompanyat del Director de l’Escola Industrial,en Rafael Campalans-.En Josep Antoni Mir i Miró els convida al Pabelló de Mar junt a l’Alcalde i en Miquel Utrillo i Morlius-.A la tarda,reunits a la Sala de Sessions,aproven l’Estatut pel qual s’hi regirà la Institució,ampliant el Patronat amb un representant dels Obrers,en Joan Duran i Ferrer,més un Delegat de Forjadors de Barcelona-.Director de l’Escola, en Miquel Utrillo i Morlius-.Professors interins:de Dibuix,en Pere Jou i Francisco, de Pràctiques,en Ramon Sardà-.Data d’inauguració oficial de l’Escola de Forja Santiago Rusiñol,el dia 1 d’Octubre de 1921-.
-----En Jordi Baijet i Vidal,sense complexos de mena, constament diu: “La Vila de Sitges disposarà d’un Centre d’Interpretació del Modernisme com a llavor dels “Caus Ferrats del segle XXI”-.I per què no l'Escola de l'Art de la Forja Santiago Rusiñol a l'edifici de disseny a la Plana del Vinyet?-.Sitges encara té un deute amb el seu mecenes...!

-----------------------------------------------------Froilan Franco

Any Rusiñol a la Vila de Sitges

Santiago Rusiñol i Prats,un testimoni escolar (1880)

La precarietat de la vida dels mestres públics ha estat posada en relleu pel testimoni del nostre en Santiago Rusiñol,que ens parla de les seves misèries materials i culturals,dels sentiments de pietat i menyspreu que despertaven els seus mestres(sic)i d’altres aspectes de la crònica negra del Magisteri en el seu llibre “Quaderns d’Estudi” (1916),a la secció “Quan jo anava a estudi”-.Aquests retalls de la vida d’en Rusiñol a l’escola pública,s’han de situar ben bé a la darreria del segle XIX-.En el món escolar,l’autoritat era la base del procés educatiu,la mateixa denominació d’escola-caserna,era que el docent feia el paper de representant de la societat dels adults-.El concepte de mestre públic,era com el centre del procés escolar tant des del prisma intern de l’escola com de la seva projecció externa-.
-----La doctrina del pecat original i la refutació de l’Emili d’en Rouseau era una mena de monstre per a l’ideari conservador,que serviran per a la perpetuació de l’estatus de privilegi de les classes rectores respecte a la convicció que les diferències de classes socials són d’origen diví,tot resultant curiosos i significatius els arguments d’en Cànovas del Castillo-.L’autoritarisme era tal a l’escola tradicional que atorgava un valor trascendental a l’ordre,el silenci entre els gairebé 80 alumnes per aula,clar...que el xivarri devia ésser més freqüent que no pas l’ordre i el silenci,hi testimonia en Rusiñol,que ens comenta per a la posteritat (els llibres de Pedagogia el citen) dels seus mestres,el senyor Quim i el senyor Guni,conductors de la seva escolarització a Masnou el seu poble-.
-----Del senyor Quim...en comentava Santiago Rusiñol :”De tres quarts d’edat,havia perdut quasi tots els cabells(els negres sobretot) i el millor de la dentadura,les poques peces que li quedaven se li sortien de les genives,i,negres,i ensenyant les arrels de cap a cap s’aguantaven gronxant-se per la mandra de caure o per la força de l’arrelat costum-.Recordo el seu vestit d’una manera confusa i és que el seu vestit era dins del que em sospito una d’aquestes prendes que s’escurcen de vergonya i que al pobre senyor Quim li posaven les botes al descobert apedeçades amb repunt,però això sí,sempre enllustrades,sempre amb les mitges soles acabades de posar”-.
-----”Així era ell en quant al físic-.Tocant a la part moral el senyor Quim estava per l’antic sistema d’ensenyança,era home de palmeta i de rigor...Pam,pam,pam-.Tot seguit,Il.lumineu,Senyor el nostre enteniment i voluntat perquè les coses que hem apreses (que havíem d’aprendre,en tot cas) ens serveixen per al nostre profit espiritual-.I,ara,anem a veure qui sap la lliçó-.Gran i únic silenci sagramental,cap ni un responia-.N’hi havia prou que ens preguntessin perquè aquella boca callés-.Allà la xerrameca havia de ser espontània i no pas moderada amb preguntes de coses que cap de nosaltres tenia el gust de saber” “No recordo mai que el senyor Quim hagués quedat satisfet-.De la trentena d’agenollats,penitents,mai però mai,va sortir una veu que digués: aquí sóc jo,senyor Quim-.Pregunti sense temor que li diré la veritat”-.El senyor Quim havia d’enterar-nos de coses que no sabia del cert i fer-nos l’explicació en castellà que era el que el molestava més”-.“Aquell Fleury,que n’hi havia donat de mals de cap-.A voltes el bo de’una disgressió sobre els faraons o el pas de l’aigua pel Mar Roig,entrava la dona del senyor Quim a preguntar-li,a cau d’orellas,si volia cigrons a l’olla o fideus fins,i del Mar Roig saltava a l’escudella i nosaltres aprofitàvem aquell paro de discursos per vessar tinta,tirar-nos boles mastegades i donar-nos uns quants i ajuda que feien tremolar els bancs”-.
-----Tanmateix,ens informa de l’altre mestre,del senyor Guni “era un mestre més,és a dir, un altre desgraciat-.D’ell afirmava,per exemple: “Li perdono les interminables passejades per dins de l’escola arrenglerat en fila cantant tot el que és cantable:la taula de multiplicar,les definicions de les quatre Regles aritmètiques,les oracions del catecisme i d’altres composicions amb lletra i música”-.En Rusiñol,artista i escriptor,un català universal,obre la Vila de Sitges internacionalment i com a emblema de tolerància i cultura a Catalunya-.Haig de confirmar-ne,però,com a mestre públic de Sitges al CEIP Esteve Barrachina,i com a estudiós de la trajectòria de l'escola pública a la Vila (1775-2002) "que el nostre mecenes vers la població infantil en edat escolar" per un edifici escolar propi,que hi acollís les escoles en règim graduat,no res-.
Que a Sitges,-la pàtria xica i estimada d’en Santiago Rusiñol-,n'hi havia una forta voluntat i un desig pregon de canviar els espais escolars per antihigiènics i antipedagògis,ens hi el demostra el personatge més entranyable per als sitgetans,en Miquel Utrillo i Morlius l’any 1918,atès que en aquest any es publicava el Decret de Graduació de l’Escola o el règim graduat-.El Sitges d'en Rusiñol, encara no tenia ni tan sols un edifici escolar propi, ni municipal o estatal-.Els nostres infants no eren ben atesos a l’ensenyament públic; fins i tot els obrers sentien vergonya d’enviar els seus fills als locals antigiènics i antipedagògics,sempre denunciats per la Inspecció Tècnica Provincial de Barcelona-.

-----En Miquel Utrillo i Morlius,il.lustríssim patrici sitgetà,coneixedor del greu problema escolar de la manca d'edifici propi,justa la fusta manifesta el següent: “M’encanta la Festa Major de Sitges i el seu ramell de focs artificials,peró el canviaria tot per un edifici escolar en règim graduat per als nostres infants del carrer”-.Aquell primer seriós intent de graduació d’escoles del 19 de setembre de 1918,que dictaminava que tots els establiments docents d’ensenyament primari dels pobles de més de 2000 habitants,s’havien de convertir en escoles graduades,com sempre va passar i encara passa a Sitges,la realitat va estar molt per sota de la llei,malauradament-.Aquells pobres mestres,senyor Quim i senyor Guni del nostre enaltit,florejat i idolatrat senyor Rusiñol,desbordats pel centenar de galifardeus als quals calia ensenyar alguna cosa (i la majoria no eren fàcils de conduir,per tal com estaven pujats en el bon costum d’una pallissa paterna per dia) per arribar a aquell fi amb un ordre relatiu,van establir un sanitós terror,mitjançant l’aplicació dels càstigs corporats abundantment distribuïts...Ai las !

Diada del Mestre

Celebrem la Diada del Mestre el 27 Novembre
Froilan Franco

-----Més que mai,el 27 Novembre 2006,la Diada del Mestre ha de ser molt celebrada arreu de Catalunya,atès que l’emblemàtica Plaça de Sant Jaume de Barcelona,no fa gaires dies,va ser un plebiscit vers els docents-.La Memòria Històrica,més que mai de moda a Catalunya,m’exigeix un homenatge al Magisteri republicà de la primera i segona República,que va ser un col.lectiu renovador (sic),però que els regimens dictatorials s’imposaran com a resultat de terribles conflictes,en què va haver-hi vencedors i vençuts,bo i actuant de manera contundent contra el Magisteri,formador de ciutadans del futur-.
-----Possiblement,pels meus coneixements,els mestres com a col.lectiu,és el que més va patir,directament,l’acció repressora dels nous governants com va passar a Sitges,que no citaré noms de mestres tant per respecte a les seves famlies com per no obrir ferides innecessàries.Clar i sitgetà,el Magisteri republicà,singularment a Sitges i a Catalunya,serà en general un col.lectiu amb una clara dimensió social de la seva feina i vol transformar la societat mitjançant el treball ben fet a l’escola pública-.
-----Amb l’arribada dels regimens dictatorials,el col.lectiu de mestres es transforma en un col.lectiu censurat i autoreprimit,obedient i dócil,acrític i esporuguit-.D’un col.lectiu que a Catalunya estava influït pels ensenyaments de la Institución Libre de Enseñanza (ILE),que inculcava en els mestres la importància d’un ensenyament científic,el respecte a l’alumne,la tolerància i la pluralitat ideològica mitjançant uns ensenyaments actius i per a tothom,es passa olímpicament a un col.lectiu sense vida,dócil competidor del nou model escolar fonamentat en el nacionalcatolicisme-.
-----El del Magisteri republicà,era un col.lectiu plural ideològicament i pedagògica i que es transformarà en un altre col.lectiu silenciat i silenciós,obedient i resignat-.La pluralitat política es manifestava en la pertinença als diferents partits polítics,sobretot els que podríen anomenar republicans i catalanistes com es definien alguns mestres i en sindicats de tendència anarquista de dreta com el Carlí o d’esquerra com la FETE-.
-----Pel que fa a l’aspecte pedagògic,en la Diada del Mestre i Sant Josep Calassanç,el ventall d’opcions era molt ample-.N’hi havia mestres freinetistes treballant activament en poblacions rurals catalanes,estimulats pels inspectors de zona-.Els Ateneus Obrers escampats per Catalunya obrien escoles per a la formació dels seus fills/es,dirigides,molt sovint, per un mestre d’idees racionalistes,com va passar a Vilanova i la Geltrú,sota la protecció d’en Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna-.
-----Els principis pedagògics de l’Escola Nova eren força coneguts així com aplicats-.Les aportacions metodològiques de la Dr Montessori,Decroly,Frinet,etc eren molt conegudes i a les Escoles d’Estiu amb la Mancomunitat i amb la Segona República s’havien fet pràctiques d’Escola Nova per estimular els assistents a canviar l’ensenyament tradicional-.Publicacions com Quaderns d’Estudi i Butlletí dels Mestres,a més de les dels diferents col.lectius professionals i sindicals,ajudaven a la formació dels ensenyants-.Podem fer una distinció en l’època republicana: l’obra del Magisteri republicà,en la República en pau i en la República en guerra,quan a Catalunya el Juliol 1936,es crearà el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada),un intent d’una escola pública per a tothom que no quallarà a causa de la situació anòmala que vivia Catalunya;aixi com l’acció que molts mestres van fer al Front a través de les Milícies de Cultura-.Només es tractava de recordar alguns aspectes que es permetin d’entendre la gravetat de la depuració-.

Any del Mestre de mestres (2006)

L’Esteve Barrachina i Benages
Mestre d’Ensenyament Primari, Regidor Municipal d’Educació i

Fundador de l’Agrupació Tradicionalista a la Vila de Sitges

“Educar non Scholae, sed vitae”
Va néixer l’any 1853 a Rubiols de Mora (Terol)i va morir l’any 1939 a Sitges-.Sent el primer enterrament catòlic a la Vila,després del 1936-.El seu taüt era envoltat per la bandera espanyola i la senyera del Requeté i damunt una boina vermella del Requeté,propietat d’en Marià Camps,forner al C/ Major,totalment foradada de metralla,ja que sent soldat del Terç de Requetés del Pilar,en l’ofensiva de l’Aragó,amb altres companys va prendre un polvorí,i,poc després hi queia un obús;en Marià Camps es va salvar,però tot el seu cos va ser un cribell de forats-.Sobre aquesta boina vermella,un Oficial de l’Exèrcit d’en Yagüe va posar les insignies de Tinent,conforme Decret de 1938:tots els excombatents de la tercera guerra carlina,de la de Cuba i Filipines,van ésser anomenats Tinents Honoraris de l’Exèrcit-.El vehicle funerari va ésser escoltat per quatre soldats amb armes,el canó del fusell cap avall vers el Cementiri-.
------SVolem celebrar-ne amb dignitat i devoció el Primer Centenari –1906 / 2006- de la seva arribada a Sitges com a Mestre-director de l’Escola Pública de nois-..L’any 1906,va ser un any emblemàtic per la coincidència d’uns fets culturals,polítics i socials a Catalunya,viscuts pel mestre públic l’Esteve Barrachina i Benages-.En arribar a Sitges s’hi troba al bell mig d’un moviment unitari entre els grups polítics catalans,que va desembocar en l’anomenada Solidaritat Catalana,integrada per la Lliga Regionalista,els republicans nacionalistes i federals,la Unió Catalanista i els Carlins:el grup ideològic del senyor Barrachina-.També,l’any 1906,dins l’Espanya gran,ja s’afirmava que Catalunya era una nació, tant se val el signe polític que la governi,per damunt d’ideologies o creences-.I,mireu per on,cent anys després,l’any 2006,Catalunya és de nou proclamada nació dins l’Espanya gran-.I,així, l’Esteve Barrachina,que el va viure,encara és un punt de referència cívic i escolar per als que no han jubilat la memòria històrica-.
------La temàtica educativa,sortosament,més que mai és força d’actualitat a Sitges-.Si l’any 2005 vam celebrar el Centenari del naixement de la mestra reüsenca Maria Montserrat Massó i Massip i la inauguració del CEIP Maria Ossó,també l’any 2006 n’és un any escolar,bo i celebrant l’Any Barrachina així com els quatre nous centres escolars a la vista: la 4ª escola pública,el 2n IES,l’Escola les Botigues,la 2ª Llar d’Infants als Plans d’Aiguadolç i,singularment,tot s’ha de dir,la gran il.lusió i l’embranzida educativa de la nostra Regidora Municipal d’Educació i Cultura, l’Àngels Parés i Corretgé,una professional de l’Educació, addicta al modern Moviment Inclusor Educatiu o Escola inclusiva com a innovació educativa progressista als establiments escolars de Sitges-.
------Val a dir,i,en torno a repetir,si encara no hem jubilat la Memòria històrica,que les institucions sitgetanes, l’any 1906,commemoraven una data clau per a la cultura catalana,com ara la Institució de les Lletres Catalanes i el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana,l’organitzador del qual era el mossèn Antoni Alcover-.S’iniciava,llavors, la normalització de la llengua catalana,i,mireu de quina manera,també l’any 1906: un pioner de la nova pedagogia catalana , en Joan Bardina,un pedagog protegit per l’Enric Prat de la Riba i conegut per l’Esteve Barrachina a Batea (Alt Camp),va organitzar els primers anys del segle XX una Campanya des de les pàgines de La Veu de Catalunya (Periòdic de la Lliga Regionalista),destinada a remoure les conciències vers el baix nivell cultural existent,bo i pregonant que l’única solució per a les futures generacions catalanes residia en l’Educació i l’Educació-.I,precisament,l’any 1906,en Joan Bardina ,conscient de la necessària formació dels mestres públics i privats va crear una Escola Normal de Magisteri,conforme als principis i metodologia de l’Escola Nova Europea que només va durar quatre anys per dificultats econòmiques-.

------El Mestre de mestres ,l’Esteve Barrachina i Benages ,que no vivia d’esquena a la Revolució Educativa,que es descabellava arreu d’Europa, com a bon pedagog, molt ben integrat a la Catalunya acollidora,introduïa a Sitges la metodologia de l’Escola Nova Europea,o la total diferència dels plantejaments educatius aleshores vigents-.Aquesta Escola Nova Europea,un regal didàctic del Sr Barrachina a Sitges, contempla els infants com una etapa pròpia de la vida amb un significat propi,que col.locava els nois,en lloc dels mestres com a protagonistes del procés educatiu-.El mestre Esteve Barrachina basava l’aprenentatge en l’activitat de l’alumne,com ara els treballs manuals,la gimnàstica,l’esport i el joc,les visites i sortides didàctiques,la música,la supressió de premis i càstigs,la disciplina basada en la responsabilitat i confraternitat humana.De la seva saviesa i forma d’ensenyar,en resten múltiples escrits al setmanari “La Fita”,la Geografia Local de Sitges i la “Invenció de la Mare de Dèu del Vinyet”,en la redacció dels quals va ser un avançat en el recull de dades sobre Sitges-.

------Any 1908,a la Sala de Juntes de l’Ajuntament de Sitges,en el discurs d’entrega dels Premis Municipals Escolars el 25 d’agost , davant La Junta Local d’Instrucció Pública i famílies dels alumnes més avantatjats,citava el pedagog en Joan Palau Vera, el fundador del Col.legi Mont d’Or,per confirmar-hi que,també, a la seva Escola Pública de Nois,formava homes d’iniciativa,d’inventiva,de salut,de força,en una paraula de sitgetans que trionfin en la vida,bo i seguint una metodologia europea,basada en l’educació viril, estimulant de la llibertat,d’hàbits sòlids de moral i sincers sentiments religiosos a través de la Història Sagrada i el Catecisme,en definitiva que hi formava els homes que Sitges necessitava,és a dir,uns homes d’acció-.
------Els cursos portats a terme com a treballador de l’Ensenyament Primari a l’Escola Pública de Nois com a l’Escola Nocturna d’Adults a la Casa d’en Rafael Llopart,66,llogada per l’Ajuntament,s’hi manifestava en una línia pedagògica d’Educació humanista com a element essencial per un canvi social progressista-.No li agradava l’educació popular,aquella que generava els Ateneus,entitats que no seguien cap ideologia,i que no desenvolupaven una tasca pedagògica concreta-.I,per descomptat,evita la metodologia de l’Escola Moderna,creada i divulgada per la “Confederació anticlerical de la Lliga de Lliurepensadors”,ja instal.lada a Vilanova i la Geltrú per obra del pedagog català universal,en Francesc Ferrer i Guàrdia.L’Escola Moderna,ben bé oposada a l’Escola Nova Europea,era l’expressió dels ideals de l’anarquisme esquerrà,bo i prenent,també,com a important mitjà,l’Educació-.A l’Escola Moderna la metodologia era racional,contrari a la Religió a la Fe i als privilegis-.Segons en Ferrer i Guàrdia de l’Escola deu desapàreixer el prejudici religiós,perquè els prejudicis impideixen l’emancipació de l’individu,és a dir, s’ha d’inculcar als alumnes,sense distinció de classe ni sexe,la necessitat de conèixer l’origen de les injustícies socials,racionalment, per poder lluitar contra elles-.
------El Mestre Esteve Barrachina,d’ ideologia carlina,és a dir,addicte a la Tradició,la Religió i la Pàtria no accepta gens ni mica per a Sitges un programa pedagògic,el fonament del qual,fos que l’alumne pogués arribar a les coses per només la raó sense la Fe,que l’obligui a ésser racional en els seus actes,pel laïcisme i la coeducació de les classes socials-. La seva Escola Pública de Nois era unitària,amb un nombre d’alumnes molt alt,atesa només per ell i un Auxiliar,el primer any en una casa al C/ Sant Bartomeu,2 i ben aviat a la Casa d’en Rafael Llopart al C/ Jesús,66,de planta baixa i dos pisos,llogada per l’Ajuntament,on cohabitaven les dues escoles de nois i de noies més les habitacions dels mestres en les tres plantes de la Casa-.Va ser tant gran el seu prestigi acadèmic i social,sempre en augment no només a la Vila,sinó fins i tot a la comarca,singularment entre els mestres més compromesos amb l’escola pública-.

------I,així,en aquest any 1908 és elegit pels mestres de la Comarca, President de l’Associació de Mestres Nacionals del Garraf-.Una Associació amb orígens a les comarques de Girona quan l’any 1901 un grup de mestres públics intercanviaven parers i experiències escolars en reunions que aviat van ser batejades i conegudes amb el nom de “Converses Pedagògiques”-.Es van estendre arreu de Catalunya ràpidament i a Barcelona es van convertir en la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya,és a dir,una Federació que neixia de la fusió de les Associacions de les provincies de Girona,Lleida i Tarragona,on el Sr Barrachina,mestre de Batea (Alt Camp) va conéixer com un embrió d’un Sindicat Professional,que intervenia a favor dels mestres públics-.La Federació de Mestres Nacionals,va col.laborar força amb la Mancomunitat de Catalunya i amb els ajuntaments catalans en l’organització de les Escoles d’Estiu-.
------L’Any 1911 edita la Geografia Local de Sitges,on manifesta una intuició didàctica de primer ordre i excel.lent línia pedagogica-.La forta pressió de la Història de Sitges envers la Geografia Local,que va escriure amb la col.laboració dels seus alumnes i famílies,era molt palesa a l’escola obligatòria regentada pel mestre Esteve Barrachina i com que aquella pressió era encara més palesa en la seva decisió de crear una Geografia local amb les dades que tant els seus deixebles com les famílies d’arreu del terme municipal,bescanviaven,sabia com a professional de l’Educació que la Geografia escolar adquiria una funcionalitat contextualitzadora-.En sabia,perfectament,el senyor Barrachina que la geografia és un element natural,un model físic que influeix sobre la vida humana-. i,aqui,cal fer un record molt humà i geogràfic del fundador de l’Eco de Sitges,en Josep Soler i Cartró i la seva Geografia i Guia de la vila de Sitges i són terme municipal,potser llegida pel mestre Barrachina;és un vertader estudi dels “escenaris geogràfics-històrics” que pretenia transmetre a la societat sitgetana una idea de conjunt-.
------Clar i sitgetà,quan l’Esteve Barrachina bescanviava coneixements geogràfics amb els seus deixebles,tenia aquests objectius escolars:a)l’adquisició d’una cultura escolar d’establiment de correlacions entre les herències de la història,l’estat del medi ambient i l’eficàcia de les estructures així com el descobrir “allò que era local”,tot i fent-los-en capaços de comprendre que si en un barri sitgetà canvia la societat,posteriorment hi canvia tota la geografia local-. I,entesa així la geografia local pel Mestre,en retrobava el sentit ideològic que posseix,perquè la Geografia -com a saber ideològic- li serviria per força,com a educador de sitgetans,a crear una societat sitgetana molt més tolerant i molt més democràtica,ja que desenvoluparia en els infants una actitud natural i social,és a dir,l’esforç del mestre senyor Barrachina i els seus deixebles,en conèixer pam a pam el terme municipal de Sitges,va ser comportar el desenvolupament d’actituds,conforme al pensament educatiu:que “L’Educació és per la vida i per a la vida”-.

------L'any 1911 la seva Geografia Local de Sitges,un recull dels topònims del Terme Municipal de Sittges,elaborada amb les dades aportades pels seus deixebles,va ser premiada pel Consell Nacional d'Insytrucció Pública-.
I,un nou perfil del senyor Barrachina:
Regidor Municipal d’Educació i de Cultura (1916-1920)
L’Esteve Barrachina,un cop jubilat,militant com era del Grup polític sitgetà “Acció Administrativa de Sitges” s’hi dedica en cos i ànima a fer política municipal específica: educativa i escolar,a allò que sempre li va agradar:l’Educació primària,l’ensenyament públic,fer pedagogia pel canvi social-.Serà el responsable municipal tant dels centres escolars com de la programació pedagògico-didàctica municipal i no com a Delegat del govern municipal,sinó amb relativa independència-.Integrat en els Consistoris Municipals,presidits per en Simó Llauradò,en Lluís Font i Torralbas i l’actual Fill Predilecte en Bonaventura Julià i Massó,i, com a tal,seguia els ideals de les “Converses Pedagògiques” de la Federació de Mestres Nacionals.i a més,ara sí,més que mai,depenent de la Mancomunitat de Catalunya vers l’Educació Infantil i Educació Primària-.
Sobre la inexistent Educació Infantil o Escola de pàrvuls,informava la Corporació Municipal l’any 1917: “Us hi manifesto que hores d’ara estic estudiant i acumulant moltes dades per tal de portar a terme el projecte de crear a la Vila de Sitges una Llar d’Infants,una Escola de Pàrvuls de 3 a 6 anys-.N’hi ha pel carrer més de 150 criatures soles, vagant-hi-.L’Ajuntament no té de pagar cap mestre,perquè el farà l’Estat;només s’ha de pagar el lloguer d’un edifici així com el material escolar-.Una Llar d’Infants oberta de les vuit del matí a les cinc de la tarda-.Una Escola de Pàrvuls que servirà d’Escola Preparatòria, única al Penedès;així la vila de Sitges serà molt més famosa no només pels seus monuments,passeigs i tressors artístics,sinó que també ocupi els primers llocs de la cultura a Catalunya”-.
I,l’any 1918,sent Alcalde en Bonaventura Julià i Massó,un viu testimoni de la lluita de Sitges per l’Escola de l’Art de la Forja “Santiago Rusiñol” com a homenatge a les Noces de Plata del Cau Ferrat,una idea d’en Miquel Utrillo i Moorlius,el senyor Barrachina sent l’obligació i necessitat d’informar el Consistori sobre l’entorn social de la Vila,però advertint-ne que “de tot allò que s’hi digui.no facin pas cap esment,per favor,fora de l’Ajuntament”-.
--1r-La majoria de conveïns sitgetans miren l’escoles públiques com a centre de menyspreu,perquè només hi accedeixen els pobres de la Vila-.Les mateixes famílies benestants els hi consideren inferiors en categoria social-.
--2n-Les escoles públiques de la Vila semblen aparellades amb una negra ombra ben sinistra,perquè no només les famílies benestants,sinó les classes mitjanes i els obrers miren les Escoles Nacionals amb menyspreu-.A Sitges s’està creant diferents Castes,com si no fossin,tot plegat,fills de Déu-.
--3r-A Sitges,el noi benestant no hi conec el nen pobre i per tant el nen pobre odia el nen benestant,perquè el benestant es creu superior al pobre-.
--4t-Les famílies treuen els seus fills de l’escola pública abans de l’edat reglamentària,tot privant-los-en de la necessària educació per fer-los tant uns bons sitgetans i millors patriotes catalans-.
--5è-A Sitges hi ha als carrers la incultura i la falsa educació,perquè les idees contràries al civisme dominen fàcilment els nens-.
Per tot això que hi manifesto,des de fa temps n’estic recollint moltes dades i estudio aquest greu problama per tal de solucionar-lo-.Tècnics d’ensenyament m’aconsellen crear una Comissió Municipal per visitar el Rector de la Universitat de Barcelona,Senyor Carulla, amb l’objectiu de demanar-li la creació d’un Grup Escolar en règim graduat a més de la Llar Municipal d’Infants.Necessitem amb urgència,Senyor Alcalde el consell,la cooperació i el recolzament dels personatges més importants de Barcelona-.

Acabarà el seu mandat municipal educatiu en finalitzar l’any 1919,bo i insistint amb força coratge a la Comissió Permanent de l’Ajuntament: “El bé que fa a Sitges,Sr Alcalde,que anant-hi a Madrid,a més de no constar ni un sol duro a l’Ajuntament de la Vila,que s’ha de demanar al Sr Salvatella,un ministre estiuejant i turista a Sitges, que el Ministeri ha de construir el Grup Escolar de nova planta en règim graduat-.La Vila de Sitges encara no té un edifici propi per a l'Ensenyament primari-.L’Alcalde en Bonaventura Julià i Massó va contestar-li: “Sr Barrachina, no és el moment oportú de parlar ni d’Escoles ni de Grup Escolar,perquè aviat se sol.licitarà a Madrid,sigui qui sigui el Ministre d’Instrucció Pública”-.
I,a més l’Esteve Barrachina i Benages,un jove lluitador en la tercera guerra carlina,fidel a les seves idees carlines de Tradició,Religió i Pàtria,crea a la Vila l’Agrupació Tradicionalista de Sitges-.
Any 1926

Ja jubilat de Mestre i de Regidor d’Educació i Cultura,va participar en el Concurs anunciat per l’Alcalde en Pau Barrabeitg i Beltran en homenatge a la Infàcia i l’Estalvi,que solemnitzava la Inauguració Oficial de la Casa de Correus al C/ Gumà-.El tema era: “Necessitat que hi ha a la Vila de Sitges d’Escoles Municipals” o els punts de mira sobre com hauria de ser un Grup Escolar en règim graduat a Sitges-. Amb el senyor Barrachina,hi van participar l’Administrador de la revista l’Amic de les Arts,en Domènech Forment i Milà amb el títol “Fretura d’Escoles Municipals”,sent el guanyador,l’Esteve Barrachina i Benages amb el títol “Gratiam Coelis” amb un Accessit;i,la mestra pública de l'Escola de nenes,la Francesca Pons i Grau,amb el títol “Urgència d’Escoles Públiques a Sitges”,atorgant-li un especialíssim esment-.
També,en aquest any 1926 edita el Setmanari La Fita,diguem-ne el Butlletí de l’Agrupació, que durarà fins el maig 1931-.Era el mitjà mediàtic d’expressió de la ideologia política de l’Esteve Barrachina-.On,a la secció del setmanari “Cartes a l’Avi” narrava i descrivia aquells escrits geogràfics que l’any 1908 elaborava conjuntament amb els seus deixebles,el que avui es practica a les Facultats universitàries:un seminari d’alumnes i el mestre-.Precisament l’any 1911 la seva Geografia Local de Sitges va ser premiada per la Direcció General del Ministeri d’Instrucció Pública a Madrid-.El Juny de 1932 l’Agrupació Tradicionalista de Sitges va ser reestructurada amb una nova Junta Directiva sent President Honorari l’Esteve Barrachina i Benages,President efectiu en Salvador Català i Faus i dos Sots-presidents:l’Antoni Benazet i Plana i l’Isidor Cartró i Robert-.Els carlins a Sitges seguiran molt de temps,sempre fidels als seus ideals,com ara els mestres Barrachina i l’Enric Valls i Vidal,fins la mort-.

A l’Esteve Barrachina i Benages,segons l’advocat sitgetà en Robert Teixidor i Pasqual,l’hi podiem aplicar aquestes paraules,davant la seva feina ben feta en tots els aspectes:els tres tractats i molts més del meu estudi: “Honeste vivere,alterum no laedere,ius sum quique tribuens”,que traduït vol dir:”Viure honestament,donar a cada qual el que li pertany i no fer dany a ningú”,doncs així hi va procedir i hi va viure tota la vida-.
I,hores d’ara no en vull acabar sense expressar els meus sincers reconeixements i agraïments a l’Àngels Parés i Corretgé,regidora municipal d'Educació, pel seu gest d’oferir-me aquesta oportunitat d’avui com a professional de l’ensenyament,així com a en Xavier Miret i Mestre,director de l’Arxiu Històric Municipal de Sitges, a la Directora de la Biblioteca la Maria Saborit,la Núria Amigó i la Teresa Ibàñez per la seva acollida a la Biblioteca, agraïment que vull fer extensiu a la meva muller la Isabel, qui han fet possible que aquest treball escolar m’hagi agradat veritablement, com ara la recerca i estudi del millor mestre D.Esteban Barrachina Benages,un aragonés a Sitges (1906-1939)-.

Però,ara,de debò dos precs a qui correspongui:si l’Escola pública dos cops va homenatjar el Mestre de mestres com ara el CEIP Esteve Barrachina,el municipi encara no s’hi ha lluït vers un mestre excepcional en tants aspectes...,en penso que l’Esteve Barrachina i Benages, ha de ser nomenat o Fill Adoptiu de Sitges a títol pòstum o Amic Predilecte de Sitges,que l'Ajuntament va crear al Protocol de distincions honorífiques en favor de destacats personatges-.

I,també,no en dubto gens ni mica en demanar públicament la creació dels “Premis Barrachina” per als alumnes avantatjats de l’Escola Inclusiva,que n’hi ha-.Aquesta minoria d’escolars que a Sitges hi participen del Moviment Inclusor,hi rebin el 25 d'agost de cada any,en ocasió de la Festa Major,tant Diplomes,llibres,material escolar,com l'homenatge de la Vila a uns avantatjats alumnes,bo i fent memòria històrica dels Premis Municipals,Premis Llopart i Premis Via,atorgats durant anys a Sitges,tot plegat amb els premis de La Protectora-.Sitges sencer i el Gran Penedès s’hi mostrarien molt agraïts als "Premis Barrachina-Escola Inclusiva"-.

--------"Adios Sitges hermoso"

D.Esteban Barrachina Benages

" Éste es el calificativo que mejor se puede aplicar a la incomparable población,donde la madre Naturaleza se ha recreadao,dándole las mejores galas como una afectuosa madre lo hace con su predilecta hija-./ Inmensas montañas,semejantes a expertos centinelas,donde se aspira los más deliciosos aromas,haciendo de cobijo de tan apreciado tesoro,desde donde se adivina un magnífico panorama-./ Su mar tranquilo,como un lago suizo,por donde navegan i se distraen sus habitantes-./ Su diàfano y azul cielo,a manera de luna de Venécia,donde se contemplan sus bellas hijas,ángeles que pueblan este Edén...-./ Sitges,hermoso y poètico conjunto,que alejándome de este paraiso,donde habitan mis seres queridos,donde encontré un leal acogimiento entre sus cultos y civilizados habitantes,donde pasé mis horas,muy feliz-./ Ausentándome de su lugar,de gratos recuerdos para mi persona,el deber me obliga,pues no puedo más que rendirle mi entusiasta admiración y,aunque soy falto de Oratoria para describirlo de sublime manera,lo que ahora digo està dictado por mi inmenso cariño hacia la “Bella Subur”-.Adios, Sitges hermoso!
...........................Signat
...........................Froilan Franco
...........................Mestre de Català i Pedagog
...........................loma d’Or de les Lletres Sitgetanes-1995

Qui sóc jo ?

---------Vaig nèixer a la província de Lleó,a la comarca del Bierzo-.Estudio a l'Escola Normal de Magisteri de Lleó i estudis de Psicologia universitaris sense finalitzar a Salamanca-.Un cop decidit a treballar,rebo el nomenament per a una escola pública a prop de Ponferrada i com que és una escola d'un petit poble,desapareix el centre i els pocs alumnes els concentren a la ciutat minera de Ponferrada,concretament al Col.legi Sant Ignasi,on treballo durant algun temps-.

---------Emigro a Euskadi,concretament destinat a Munguia (Biscaia)-.D'ací passo a Catalunya per fer les Oposicions-.Sóc destinat a la Vila de Sitges-.Hi faig el reciclatge de català-.A Sitges,al CEIP Esteve Barrachina,a causa de la creació d'un Taller d'Escriptura i Club de Parla per tal d'ensenyar llengua i literatura catalana,a més dels temes sobre la Vila de Sitges,l'any 1995 la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament,presidit per un destacat Alcalde,en Jordi Serra i Villalbí,es va concedir-me la Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995 per la meva trajectòria periodística en català i el Club Amics de l'Eco,el taller d'escriptura on la població infantil i adolescent de Sitges escrivia i editava els seus escrits des de Sitges i sobre Sitges-.

---------A part d'altres activitats com a Pedagog i diverses vicissituds,un cop jubilat com a docent,en comptes de dedicar-me a "jugar a cartes" m'hi dedico a allò que sempre va agradar-me: la recerca i l'estudi de la "Ventafocs",és a dir,l'Escola Pública a la culta i emblemàtica Vila de Sitges (1775-2002),ressò ,també,de la meva dedicació des de l'any 1981 a escriure a l'Eco de Sitges,Diari de Vilanova,l'Hora del Garraf,El Punt del Penedès i Diari AVUI i revistes com ara El Canigó,Del Penedès,sobre l'ensenyament públic primari i molts altres temes-.

Froilan Franco

-----------Mestre de Català i Pedagog

--------------------------Ploma d'Or de les Lletres Sitgetanes-1995