Any Rusiñol a la Vila de Sitges

Santiago Rusiñol i Prats,un testimoni escolar (1880)

La precarietat de la vida dels mestres públics ha estat posada en relleu pel testimoni del nostre en Santiago Rusiñol,que ens parla de les seves misèries materials i culturals,dels sentiments de pietat i menyspreu que despertaven els seus mestres(sic)i d’altres aspectes de la crònica negra del Magisteri en el seu llibre “Quaderns d’Estudi” (1916),a la secció “Quan jo anava a estudi”-.Aquests retalls de la vida d’en Rusiñol a l’escola pública,s’han de situar ben bé a la darreria del segle XIX-.En el món escolar,l’autoritat era la base del procés educatiu,la mateixa denominació d’escola-caserna,era que el docent feia el paper de representant de la societat dels adults-.El concepte de mestre públic,era com el centre del procés escolar tant des del prisma intern de l’escola com de la seva projecció externa-.
-----La doctrina del pecat original i la refutació de l’Emili d’en Rouseau era una mena de monstre per a l’ideari conservador,que serviran per a la perpetuació de l’estatus de privilegi de les classes rectores respecte a la convicció que les diferències de classes socials són d’origen diví,tot resultant curiosos i significatius els arguments d’en Cànovas del Castillo-.L’autoritarisme era tal a l’escola tradicional que atorgava un valor trascendental a l’ordre,el silenci entre els gairebé 80 alumnes per aula,clar...que el xivarri devia ésser més freqüent que no pas l’ordre i el silenci,hi testimonia en Rusiñol,que ens comenta per a la posteritat (els llibres de Pedagogia el citen) dels seus mestres,el senyor Quim i el senyor Guni,conductors de la seva escolarització a Masnou el seu poble-.
-----Del senyor Quim...en comentava Santiago Rusiñol :”De tres quarts d’edat,havia perdut quasi tots els cabells(els negres sobretot) i el millor de la dentadura,les poques peces que li quedaven se li sortien de les genives,i,negres,i ensenyant les arrels de cap a cap s’aguantaven gronxant-se per la mandra de caure o per la força de l’arrelat costum-.Recordo el seu vestit d’una manera confusa i és que el seu vestit era dins del que em sospito una d’aquestes prendes que s’escurcen de vergonya i que al pobre senyor Quim li posaven les botes al descobert apedeçades amb repunt,però això sí,sempre enllustrades,sempre amb les mitges soles acabades de posar”-.
-----”Així era ell en quant al físic-.Tocant a la part moral el senyor Quim estava per l’antic sistema d’ensenyança,era home de palmeta i de rigor...Pam,pam,pam-.Tot seguit,Il.lumineu,Senyor el nostre enteniment i voluntat perquè les coses que hem apreses (que havíem d’aprendre,en tot cas) ens serveixen per al nostre profit espiritual-.I,ara,anem a veure qui sap la lliçó-.Gran i únic silenci sagramental,cap ni un responia-.N’hi havia prou que ens preguntessin perquè aquella boca callés-.Allà la xerrameca havia de ser espontània i no pas moderada amb preguntes de coses que cap de nosaltres tenia el gust de saber” “No recordo mai que el senyor Quim hagués quedat satisfet-.De la trentena d’agenollats,penitents,mai però mai,va sortir una veu que digués: aquí sóc jo,senyor Quim-.Pregunti sense temor que li diré la veritat”-.El senyor Quim havia d’enterar-nos de coses que no sabia del cert i fer-nos l’explicació en castellà que era el que el molestava més”-.“Aquell Fleury,que n’hi havia donat de mals de cap-.A voltes el bo de’una disgressió sobre els faraons o el pas de l’aigua pel Mar Roig,entrava la dona del senyor Quim a preguntar-li,a cau d’orellas,si volia cigrons a l’olla o fideus fins,i del Mar Roig saltava a l’escudella i nosaltres aprofitàvem aquell paro de discursos per vessar tinta,tirar-nos boles mastegades i donar-nos uns quants i ajuda que feien tremolar els bancs”-.
-----Tanmateix,ens informa de l’altre mestre,del senyor Guni “era un mestre més,és a dir, un altre desgraciat-.D’ell afirmava,per exemple: “Li perdono les interminables passejades per dins de l’escola arrenglerat en fila cantant tot el que és cantable:la taula de multiplicar,les definicions de les quatre Regles aritmètiques,les oracions del catecisme i d’altres composicions amb lletra i música”-.En Rusiñol,artista i escriptor,un català universal,obre la Vila de Sitges internacionalment i com a emblema de tolerància i cultura a Catalunya-.Haig de confirmar-ne,però,com a mestre públic de Sitges al CEIP Esteve Barrachina,i com a estudiós de la trajectòria de l'escola pública a la Vila (1775-2002) "que el nostre mecenes vers la població infantil en edat escolar" per un edifici escolar propi,que hi acollís les escoles en règim graduat,no res-.
Que a Sitges,-la pàtria xica i estimada d’en Santiago Rusiñol-,n'hi havia una forta voluntat i un desig pregon de canviar els espais escolars per antihigiènics i antipedagògis,ens hi el demostra el personatge més entranyable per als sitgetans,en Miquel Utrillo i Morlius l’any 1918,atès que en aquest any es publicava el Decret de Graduació de l’Escola o el règim graduat-.El Sitges d'en Rusiñol, encara no tenia ni tan sols un edifici escolar propi, ni municipal o estatal-.Els nostres infants no eren ben atesos a l’ensenyament públic; fins i tot els obrers sentien vergonya d’enviar els seus fills als locals antigiènics i antipedagògics,sempre denunciats per la Inspecció Tècnica Provincial de Barcelona-.

-----En Miquel Utrillo i Morlius,il.lustríssim patrici sitgetà,coneixedor del greu problema escolar de la manca d'edifici propi,justa la fusta manifesta el següent: “M’encanta la Festa Major de Sitges i el seu ramell de focs artificials,peró el canviaria tot per un edifici escolar en règim graduat per als nostres infants del carrer”-.Aquell primer seriós intent de graduació d’escoles del 19 de setembre de 1918,que dictaminava que tots els establiments docents d’ensenyament primari dels pobles de més de 2000 habitants,s’havien de convertir en escoles graduades,com sempre va passar i encara passa a Sitges,la realitat va estar molt per sota de la llei,malauradament-.Aquells pobres mestres,senyor Quim i senyor Guni del nostre enaltit,florejat i idolatrat senyor Rusiñol,desbordats pel centenar de galifardeus als quals calia ensenyar alguna cosa (i la majoria no eren fàcils de conduir,per tal com estaven pujats en el bon costum d’una pallissa paterna per dia) per arribar a aquell fi amb un ordre relatiu,van establir un sanitós terror,mitjançant l’aplicació dels càstigs corporats abundantment distribuïts...Ai las !